Tenir un fill menor d’edat té un cost mensual mitjà de 747 euros (amb els preus actuals). Això sempre que sigui un infant sa i prenent “unes despeses estàndards”. Aquesta és la principal conclusió a la qual arriba l’estudi El cost de la criança a Andorra, d’Andorra Recerca i Innovació, elaborat per Andtropia i amb la participació d’Unicef. Això és el 62% del salari mínim interprofessional (de 14.414,40 euros anuals), el 40% del salari medià (el més habitual, de 22.464 euros) i el 32% del salari mitjà (de 28.367,04 euros anuals). Això tenint en compte les dades del passat mes de febrer.

Evidentment, es tracta d’un cost aproximat, per un fill únic. “És una pressuposició”, insistia la directora d’Andtropia i una de les responsables de l’estudi, Marta Alberch, en la presentació dels resultats. S’han tingut en compte els preus “més barats” seguint els mateixos grups de despesa tinguts en compte per estudis similars com el que es fa periòdicament a Espanya. I per a un segon fill “no s’hi val a multiplicar”. 

L’estudi estableix quines són les necessitats a les quals es destina una major partida. Així, a l’alimentació s’hi destina un 21% de l’import (un percentatge que varia en funció de l’edat, doncs no és el mateix el que menja un jove que un bebè). Per calcular el que es destina en alimentació es van tenir en compte les indicacions del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes, determinant les necessitats per a cada franja d’edat, i es va arribar a la xifra de 157 euros de mitjana.

Les partides d’habitatge (s’ha calculat la diferència de preu entre un pis de dos habitacions i un de tres en un contracte actual, el que ha donat la xifra de 140 euros, que es manté estable en totes les franges d’edat) i de conciliació (que inclouria escoles bressol, activitats extraescolars i altres despeses per tenir els fills “vigilats” mentre no s’acaba la jornada laboral dels pares, fent una mitjana de 145 euros mensuals al llarg dels 18 anys) suposen un 19% del cost total mitjà cada una d’elles. El grup de “despeses extraordinàries” (en el qual s’inclouen vacances, imprevistos i regals de Nadal, per exemple) representa el quart import més elevat, que de mitjana se situa en els 98 euros mensuals.

Per calcular aquest cost de la criança mitjà s’han tingut en compte altres despeses. A Educació s’hi destinen 72 euros mensuals de mitjana, en roba i calçat 43 euros, en oci i joguines 34 euros, en higiene 21 euros, en mobles i estris 18 euros (s’inclouen el cotxet, bressol, i altres elements especialment necessaris als primers anys), en transport 12 euros (tot tenint present la gratuïtat dels mitjans públics) i 7 euros en sanitat (despesa calculada per un infant sa i d’acord amb els coneixements del Col·legi de Metges).

El cost per edats
L’estudi també mostra com no suposa el mateix esforç mantenir un infant d’entre 4 i 6 anys (que seria la franja en què el cost de la criança és menor, amb una mitjana de 649 euros), que un adolescent d’entre 13 i 17 anys (que és quan més cara és a criança, arribant als 804 euros mensuals de mitjana). 

Per a les primeres edats, fins als tres anys, el cost se situa en els 774 euros mensuals. En aquestes edats, gairebé el 43% de la despesa va a conciliar la vida laboral i familiar, és a dir a l’escola bressol i serveis d’acompanyament. Sense tenir en compte l’habitatge, la següent partida més important és la d’alimentació, a la qual es destinen 107 euros. Les despeses extraordinàries en aquestes edats sumen 60 euros mensuals i les d’higiene 42 euros.

De 4 a 6 anys la partida més important és la de conciliació, amb 137 euros, seguida de l’alimentació, que són 120 euros. Aquí ja es té en compte l’educació, que suposa una despesa mensual mitjana de 74 euros.

Per a la franja que va dels 7 als 12 anys el cost mensual mitjà és de 736 euros. Aquí es comença a reduir la partida per a conciliació, fins als 128 euros, però augmenta la d’alimentació, fins als 162 euros mensuals, la de despeses extraordinàries ascendeix a 103 euros i la de roba i calçat creix fins als 48 euros. A oci i joguines s’hi destinen 34 euros mensuals.

Els adolescents, d’entre 13 i 17 anys, són els que suposen un cost més elevat, de 804 euros. Aquí la partida més destacable és l’alimentació, que suposa 203 euros de mitjana mensual. La partida de despeses extraordinàries, on s’inclouria la paga setmanal o mensual, puja fins als 125 euros, i la d’educació s’incrementa fins als 112 euros (tenint en compte que en aquestes edats ja es preveu una tauleta digital com a material escolar). Per contra, la partida a conciliació es redueix fins als 62 euros de mitjana.

L’esforç de les famílies
L’esforç que representa assumir aquests costos per a les famílies és molt desigual en funció del seu estatus socioeconòmic. Així, amb dades del 2020 (les últimes disponibles segons els responsables de l’estudi) i dividint la població en cinc parts en funció del nivell d’ingressos, per a les famílies del primer quintil (amb els ingressos més baixos) el cost de la criança representa un 55% dels seus ingressos, “més que el doble” que per a una família del darrer quintil (amb els ingressos més elevats), per a qui l’esforç és de menys del 26%.

També es veuen diferències, segons els salaris mitjans, entre famílies monomarentals i monoparentals. Per a elles l’esforç representa el 36% del salari, mentre que per a ells és del 28%. Si ens fixem en una família d’un sol adult amb el salari mínim, la despesa de criança arribaria al 62%, i al 31% per a una parella, els dos amb el salari mínim.

Influència en la natalitat
L’objectiu de l’estudi era poder quantificar el cost mínim de la criança a Andorra, ha apuntat el coordinador de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, que considera l’estudi “interessant”, sobretot tenint en compte que Andorra té “una de les taxes de natalitat més baixes d’Europa” i que l’aspecte econòmic pot influir-hi.

Ara la voluntat és poder repetir periòdicament l’estudi, “cada dos o tres anys”, segons Micó, i fins i tot ampliar-lo per poder tenir “els càlculs d’economia d’escala” per a segons, tercers i més fills, ha afegit el director del comitè andorrà d’Unicef, Albert Mora. Per a l’organització no governamental “qualsevol iniciativa per aportar informació objectiva sobre la situació de la infància a Andorra” és bona i “ajudarà a millorar la situació dels infants”.

672 euros a Espanya el 2022
A Espanya periòdicament es fa també un estudi del cost de la criança. El 2022, mantenir un fill al país veí suposava 672 euros de mitjana. Malgrat que no es pugui comparar perquè els serveis i les prestacions són diferents, aquí a Andorra, descomptant el 7,1% de l’IPC al cost mitjà actual, l’any passat mantenir un fill hauria suposat uns 694 euros, segons els càlculs de la directora d’Andtropia i responsable de l’estudi, Marta Alberch.

L’estudi espanyol, realitzat per l’organització no governamental Save the Children el 2022, ofereix la mitjana del cost de la criança a cinc comunitats autònomes: a Catalunya era on més cara sortia la criança, amb 819 euros de mitjana mensual; la seguia Madrid amb 814 euros; Euskadi amb 769 euros; la Comunitat Valenciana amb 710 euros; i a Andalusia el cost mitjà va ser de 641 euros.

Les partides amb més diferències (tenint en compte que les dades espanyoles són del 2022 i les andorranes a preus del 2023) serien les d’alimentació, que a Andorra és 50 euros més elevada; la d’habitatge, que és uns 30 euros més a Andorra tot i sumar, en el cas espanyol, la despesa pròpiament d’habitatge i les despeses corrents vinculades; i la conciliació, que els andorrans hi destinen 29 euros més. En canvi, les famílies espanyoles destinen 16 euros més de mitjana a Educació i 10 més a la roba i el calçat. A la resta de partides les diferències són mínimes, al voltant dels 3 euros.