Terrasses, cues i eufòria consumista

“I si ens fan tancar? Haurem d’acatar-ho, és clar, però quinze dies sense obrir em deixaria sense marge. Tot se n’anirà en el lloguer, la llum i la CASS, perquè nosaltres som autònoms. No sobreviurem a quinze dies amb la porta tancada.” Aquestes eren les paraules amb què el Cándido, l’ànima del bar Grandalla, a Doctor Nequi de la capital, posava veu al neguit dels petits comerciants que el 13 de març es van veure obligats a abaixar la persiana per l’emergència sanitària decretada pel Govern.

Els pitjors auguris es van fer realitat i el Cándido, i tants com ell, han estat tancats vuitanta dies. Vuitanta, trinco-tranco. Però ahir era dia de celebració, de festa grossa, grossíssima, perquè ell, i tants com ell, han sobreviscut al malson i ahir començaven una nova vida. És veritat, diu, que encara no ha cobrat “ni un cèntim” de la prestació estipulada per als autònoms, però s’ha beneficiat de la reducció del 100% del lloguer mentre el local ha estat tancat, i dels descomptes, també del 100%, en les factures de la llum i el telèfon. “Amb això i els estalvis hem pogut anar tirant. Però ara és hora de donar-ho tot per recuperar-nos”, diu.

Donar-ho tot, en el seu cas, ha implicat  retirar una desena de cadires –la tercera part de l’aforament– per mantenir el metre i mig de distància de seguretat estipulada. El Cándido espera que n’hi hagi prou per mantenir la viabilitat del negoci. Després de cada servei neteja taules i cadires, i a l’hora del dinar, estovalles i tovallons d’un sol ús. Està satisfet perquè no ha hagut de fer reformes per adaptar el local. No ha calgut ni que posés mampara: n’ha fet prou de  retirar la caixa a un segon terme. “Els autònoms som els que pitjor ho hem passat”, insisteix, “però penso que el Govern ho ha fet bé”.

Ara, a esperar que els clients tornin. I tornar, ahir sí que van tornar. Només feia falta contemplar el magnífic espectacle que oferien les terrasses de les Arcades i rodalies: “Hem obert a les 8 del matí, com un dia normal, i al principi semblava que punxàvem perquè és clar, avui és festa i no ha vingut la gent que normalment ve a esmorzar. Però la cosa s’ha animat de seguida i mira ara”, deia Xavi Fernández, el guru del Sinquede, a l’hora de l’aperitiu i amb un somriure que li creuava tota la barba. “La gent en tenia moltes ganes, està clar, i nosaltres encara més.” També ell ha hagut de reduir l’aforament interior, de deu a sis taules. Però mentre la pluja ho va permetre els clients es van apostar a les terrasses: un petit plaer que no es permetien des del 13 de març, i una escena que es va repetir per tot el país.

Sensacions ambígües al comerç

També el comerç va deixar ahir imatges per a la memòria. L’aforament limitat que es manté en aquesta última fase de reobertura de les activitats econòmiques va fer que es prodiguessin  les cues per accedir a determinats locals, especialment de moda i complements. A mig matí s’havien congregat petites multituds de clients, tots amb mascareta i respectant la distància de seguretat de metre i mig, esperant al carrer abans d’accedir a alguns establiments. Un cop dins de la botiga, era obligatòria la desinfecció de les mans amb gel hidroalcohòlic i l’ús de guants, que faciliten els mateixos comerços, per remenar el gènere. 

Però no tots els establiments van experimentar aquesta allau de clients. Els de productes d’electrònica coincidien que el matí havia resultat frustrant, gairebé nul pel que fa a vendes, així que van aprofitar la jornada per desinfectar el local. El propietari d’un d’aquests establiments assegurava que fins que no es faci efectiva l’obertura de la frontera espanyola no es començarà a omplir la caixa. “El 80% dels clients que rebem provenen d’Espanya, i la veritat és que ara mateix surt més car obrir que tancar.”

La imatge de cues en algunes botigues xocava també amb la persiana baixada de molts altres establiments. Tot i que dilluns era dia festiu i un dels incentius principals per a l’impuls d’aquest sector econòmic són les rebaixes que ahir arrencaven, molts comerços van posposar l’obertura, ja veurem si fins avui, que ja és jornada laborable, o fins que la reobertura total de les fronteres en els dos sentits garanteixi uns ingressos mínims.