En l’assetjament escolar, més conegut com a bullying, “tots els nostres fills hi tenen un paper”, explica Tiina Mäkellä, directora del programa Kiva Antibullying, que es va aplicar des del 2009 fins l’any passat al 90% de les escoles de Finlàndia i que ha aconseguit reduir a la meitat el nombre d’assetjadors. Així que els nostres fills no només poden ser víctimes o assetjadors, sinó que a més poden ser testimonis. I aquest últim rol inclou quatre subtipus més: els testimonis que tenen un paper actiu i que donen suport a l’assetjador, els testimonis que només són públics però que reforcen el paper de l’assetjador, els externs que no fan res i els defensors de la víctima. Mäkellä va donar les claus ahir perquè les famílies col·laborin amb l’escola i contribueixin a una convivència més pacífica. La clau: la conversa amb els fills. 
“De l’assetjament se n’ha de parlar en el si de la família, perquè, malgrat que els nostres fills no tinguin un paper actiu, han d’aprendre a no tolerar-lo”, explica l’experta. Per tot, Mäkellä va insistir ahir, en el Dia Internacional contra l’assetjament escolar, que el millor suggeriment és la conversa freqüent amb els fills, “però amb preguntes intel·ligents, perquè el fill s’expliqui i a què no hagi de respondre amb un sí o amb un no, per poder estudiar així una mica la seva psicologia”, va comentar. Mäkellä va donar aquestes claus en la conferència organitzada per les associacions de mares i pares dels col·legis Sant Ermengol, Maria Janer i Sagrada Família, BancSabadell i el Comú de la capital.
El mètode Kiva és molt sistemàtic i combina tres intervencions. Primer, la prevenció com a acció universal amb transmissió de valors i actituds, però també, en segon lloc, la intervenció quan es té una sospita que hi ha assetjament, amb entrevistes, i finalment el monitoratge amb enquestes per esbrinar la percepció que es té del bullying i de l’ambient escolar. 
“S’ha d’admetre que és possible que el meu fill el pateixi o sigui l’assetjador, i s’ha de confiar en la capacitat de canvi de l’infant.” Segons l’experta, el mètode ha tingut millors resultats a les escoles on el compromís i la implicació de la direcció han estat més alts. “El més important és que es parla més i que l’assetjament ja es veu com un fenomen grupal que pot passar a tots els col·legis i a totes les famílies”, va concloure.