El president de l’Associació d’Agències de Publicitat (AAAP), Toni Cornella, parla en aquesta entrevista sobre els principals problemes amb què es troba el sector.

Lamenta que l’intrusisme, la crisi i la revolució tecnològica estan perjudicant greument les empreses d’aquest àmbit, de les quals depenen uns 200 professionals. Demana a les administracions, parapúbliques i privats que comptin amb els seus serveis ja que representaria un bé per al país.

L’AAAP s’ha queixat en diverses ocasions de l’intrusisme amb què es troba el sector. El darrer episodi ha estat l’adjudicació de la campanya turística d’hivern a Bassat & Ogilvy.
No és només això el que estem explicant. Vull ser conciliador i dialogant. A tots ens interessa parlar i resoldre els problemes que tenim. Però sí que hi ha un seguit de fets que desanimen. Estem desanimats en veure que qui pot donar un cop de mà al sector, a més amb diners de tots, no ho fa, i això ens preocupa. A més, coincideix amb una campanya del Govern perquè regalem país. Davant d’això, nosaltres el que fem és tornar a encendre el llum d’alarma. Dir “vigilem i estiguem atents perquè no pot ser”.

¿Hi ha hagut passos per solucionar aquest problema?
Ja hi ha una oficina creada pel Govern per evitar l’intrusisme i la competència deslleial. No hem volgut fer cap pas ni cap denúncia perquè no creiem que sigui l’objectiu de l’associació, però no descartem res. Abans, però, volem dialogar. Suposo que ara hi haurà contactes i nosaltres estem oberts a dialogar amb qui calgui. De fet, ja ho hem fet moltes vegades.

Aquesta és ja una revindicació antiga de l’associació.
Hem tingut reunions amb els cònsols. Hi ha hagut bona sintonia amb els comuns, s’han fet progressos, però no tant amb les empreses participades per diner públic. Aquestes són les més problemàtiques. També està resolt amb els diferents departaments del Govern però continuem tenint l’espina clavada d’Andorra Turisme, que finalment és qui més diners es gasta.

Després de l’adjudicació a Bassat & Ogilvy, des d’Andorra Turisme s’ha informat que es convocarà un concurs per adaptar el treball d’aquesta agència. ¿No els satisfà la resposta?
Ens donaran les restes de sèrie (riu). Tota la feina que es pugui donar al sector, per petita que sigui, anirà molt bé en els   moments que corren. Però no ens fa gens ni mica de gràcia ser el segon plat, o el tercer.

Defensen que aquí hi ha suficient potencial per fer campanyes d’aquesta envergadura.
Només hi ha una forma de saber-ho. És donant l’oportunitat. Som un col·lectiu d’uns 200 empleats a l’associació i l’Associació de dissenyadors té 50 professionals, ¿entre tots no podem muntar un equip per fer la feina que demani el Govern? No s’ho creu ningú. Només és qüestió de provar-ho. La convocatòria de concursos nacionals resoldria tots els problemes. Això no vol dir que vulguem un proteccionisme, ni molt menys. Si una empresa de fora es vol presentar a un concurs nacional ha de fer el mateix que si jo em presento a un concurs nacional d’Espanya, que és aliar-me amb algú d’allà, fer una UTE. També  des de l’associació estem preparats per muntar projectes conjunts. ¿Qui millor pot vendre el país que els que el coneixen? A més, ens perjudicaria molt no fer-ho bé.

¿Com valoren el cost de la campanya de Bassat & Ogilvy?
L’únic comentari que puc fer és que hauria estat molt bé que aquests diners haguessin anat a les empreses del país. També cal tenir en compte que a la campanya d’hivern s’hi destinen 3,2 milions d’euros, incloent-hi els mitjans que s’han de contractar. Això, si es gestiona des d’Andorra, també té una petita incidència en el país. I si calen impressions o altres tasques es fa treballar els perifèrics del país. Però en aquest cas no sabem com anirà, tot i que volem creure que també s’està fent treballar al màxim les empreses del país. 

¿Per què creu que s’adjudiquen treballs a empreses de fora?
La pregunta li hauria de fer al director d’Andorra Turisme. Deuen pensar que una empresa de renom aportarà un valor afegit a la campanya. Vull creure que és això.

¿El fet que Ogilvy tingui seus arreu del món és un plus per la campanya?
Si els de casa no creuen en els de casa i no ens donen l’oportunitat de créixer mai podrem ser internacionals. Entenc que per contractar mitjans a segons quins països s’ha de col·laborar amb empreses d’altres països. Això no ho discuteix ningú. De fet, el tema de les UTE som nosaltres que el proposem.

¿Després de tants anys de rei-vindicacions, no s’ha assolit cap millora?
Hem registrat millores. Falta només sensibilitzar les empreses privades, tot i que legítimament tenen tot el dret de contractar a fora, però també haurien de pensar que farien un gran bé al país donant una part de la feina a empreses del país. En relació amb les parapúbliques, Feda i Andorra Telecom ho està fent correctament però a algunes encara els costa. Si comptéssim els milions d’euros que se’n van cada any. .. Si passa una furgoneta de construcció amb quatre tubs a dins, la persegueixen els policies i els urbans gairebé com a terroristes. En canvi per la xarxa entren i surten feines de centenars de milers d’euros i no tributen res.

I les agències d’aquí per exercir a fora estan penalitzades.
Tenim un recàrrec del 25%. Això és un greuge i fins que els convenis de doble imposició no estiguin en vigor no podrem exercir a l’estranger.

¿L’AAAP també ha criticat el cost que suposa presentar-se a un concurs?
A les empreses del país se’ns demana que presentem tot el projecte ja fet. I només guanya una empresa. En canvi, en el cas de Bassat, contracten una empresa que segurament no ha presentat cap projecte fins després d’haver-la contractat. Bassat treballa d’una altra manera. Creiem que s’ha de triar una empresa pel seu currículum, l’experiència i pel valor afegit que et pot arribar a proposar. A partir d’aquí, deixa-li fer les dues o tres opcions fins a trobar la que t’agrada. Ara, però, ens fan fer feines quan sabem que només la guanyarà un. I si ens presentem sis, n’hi haurà cinc que hauran treballat per res. Demanem que l’empresa que guanyi desenvolupi la creativitat després de ser elegida. Per triar poden valorar el book de cada empresa.

¿També han detectat deficiències en els concursos?
Veiem coses que podrien millorar-se. Estem a disposició del Govern i els comuns per assessorar-los. De fet, ja hem assessorat uns tres comuns. Els ajudem a adaptar lleis de publicitat exterior, a adaptar normatives que són molt velles i obsoletes, i els hem assessorat per compaginar els interessos dels indrets on va la publicitat amb els de les empreses que venen publicitat i els del Comú per deixar-ho tot endreçat. Tampoc és normal que et facin pagar per retirar els plecs de bases. En aquestes qüestions les parts implicades són receptives.

¿També demanen participar en els jurats?
Això no ha passat mai i ens agradaria que poguéssim tenir un associat que pogués ser membre del jurat.

¿Què comportaria?
Garantiria més transparència, objectivitat i descarregar una part dels problemes que pugui tenir l’entitat contractant.
¿Troben a faltar transparència en algunes licitacions?
Alguns associats es queixen.

Recentment hi ha hagut crítiques per un concurs d’Andorra Telecom.
Properament ens reunirem amb el director d’Andorra Telecom. Hem detectat bona voluntat, predisposició a parlar-ne i a llimar totes les diferències.

¿Quantes empreses té en aquest moment el sector?
D’associades en som 17, això suposa un 70% de les agències de publicitat. A més, hi ha l’Associació de Dissenyadors que disposa d’uns 45 professionals i que fan moltes feines. Es tracta de més de 250 persones que viuen directament d’aquesta activitat. A part hi ha tots els perifèrics.

¿Com els ha afectat la crisi?
Patim dos canvis: la revolució tecnològica i la crisi. Ara cal adaptar-se a les noves tecnologies i estem fent aquest esforç. Afegint-hi la crisi i l’intrusisme, el còctel és explosiu. En els darrers dos anys han tancat tres o quatre empreses. A més hi ha hagut reducció de personal a totes.

¿Com afronten l’obertura econòmica?
Si algú es pensa que el que busquem és proteccionisme no és veritat. Ara com ara no sabem de cap empresa que vulgui venir. Cal dir que el pastís aquí és el que és. També és interessant per a nosaltres poder treballar a fora.