Toni Mas Buchaca: "El meu pare el que vol és viure. El màxim possible. No és cap 'jeta'"

El seu pare se sent dolgut, no ja amb la Fundació Sant Hospital, sinó amb els mitjans que l’hem dibuixat, diu, com un “abusador, com un ‘okupa’ o un ‘jeta’, quan és una persona que se sent indefensa davant la potent maquinària administrativa”. Té raó? Si més no, té les seves raons. Una de crucial: no abandona l’hospital perquè sent que és l’únic lloc on té garanties de continuar amb vida.

Comencem pel principi.
La Fundació Sant Hospital diu que el meu pare està a la segona planta ocupant una plaça. Però ell si està a la segona planta és perquè ells mateixos el van baixar des de la tercera [on està el centre sociosanitari] quan s'infecta de Covid-19. O pel que sigui, que ja es veurà. A continuació, quan la supera, en comptes de tornar-lo a la tercera, li porten una resolució del jutjat dient que ha de marxar. Fins i tot van requerir un mosso d'esquadra.

?
Quan és un senyor que compta amb una resolució que diu que ha d'estar al sociosanitari i cap de les condicions seves ha canviat des de la resolució.

Tornem més enrere.
El meu pare va patir una diabetis sobrevinguda quan s'acostava als 65. Es va agreujar, perquè feia molts anys que era fumador -i amb cada paquet va pagar els seus impostos-. Li va provocar problemes vasculars i li van haver d'amputar una cama. L'any 2015. Per salvar l'altra, se li va fer un bypass. Però finalment li van amputar també l'altra cama. Tot es va complicar, amb un ronyó que no funcionarà mai més bé. I amb una insuficiència cardíaca.

El van atendre a la FSH?
I a l'Arnau de Vilanova. Després va tornar a l'àrea residencial, al sociosanitari, ja no va poder tornar a casa seva, a Peramola. Va ingressar al centre residencial al poc de fer-li la primera intervenció. Ens va semblar ràpid, però hi vam confiar.

I?
En aquest temps li van començar a cobrar una sèrie de rebuts mensuals, sense que ell els hagués donat cap autorització ni número de compte. Els va tornar enrere. Vam enviar una queixa a Benestar Social i va resultar que se li havien facturat "indebidos", així que el deute va desaparèixer.

Quants diners?
Uns 12.000 euros, però dic de memòria. Posa't en la situació: la família no pot tocar cap euro del seu compte, però en canvi no hi ha cap control si des de l'administració o centres que vetllen per l'interès públic facin càrrecs directament. El meu pare té una dependència de grau dos, que es diu, però el cap el té perfectament.

Ell a la residència pagava?
Sí, crec que són 480 euros al mes, religiosament. Creiem que ja estava més que coberta la seva aportació. A banda, recordem-ho, perquè té la seva importància: és un tema sobrevingut, a ell ningú no li va explicar que fumar -Ducados- li podria comportar aquests efectes, així que hi ha una responsabilitat directa de qui els venia, que en aquest cas era l'Estat. Ell ja s'hi ha deixat les cames. Si la FSH vol més diners, que parli amb la seva administració superior i els reclami, però que no coaccioni i difami el meu pare.

Això va ser un primer capítol, diguem-ne.
La resolució és del 2018. L'any següent es reactiva el tema. Em truca una assistent social, quan és al meu pare a qui s'han d'adreçar perquè ell és sobirà. Ell creu que amb la resolució ja està clara la seva aportació a la FSH i no vol pagar res més. Mai ha deixat de pagar-los.

Aleshores?
El problema és quan de la tercera planta el desplacen a la segona i després el volen fer fora, amb un procediment judicial que insta la FSH a través d'un lletrat de l'administració de justícia, on citen el meu pare sense advocat i ni es llegeixen els documents que vol aportar ni se l'escolten.

...?
D'això ens queixem sovint la gent de territoris petits: que venen jutges i fiscals de fora i els temes els vénen conduïts per lletrats de l'administració de justícia... I si una de les parts és la FSH, una administració que, en principi, respon a un principi de veracitat, és impensable que algú pugui demostrar una situació d'abús.

Tornem a la planta dos.
Sí, torna quan s'infecta de Covid [la tardor passada]. Jo notava que quan em trucava el doctor per informar de l'evolució sempre deixava anar la coletilla "aleshores ja podrà marxar". Jo pensava que a la tercera planta.

Però no?
Estant malalt de covid li va arribar la notificació per presentar-se al jutjat. Es va trobar sense advocat ni procurador en un procés judicial al qual presentarem recurs. El pare ha demanat un advocat d'ofici. Paral·lelament, mon pare fa una denúncia a la fiscalia perquè se sent indefens.

No és l'única acció.
Al mateix temps presenta una queixa al Consell General del Poder Judicial perquè en l'expedient l'hospital demana fer-lo fora i que el portin a Peramola a viure amb els fills, cosa que no vol. Ell vol ser independent. A banda, a tot l'Alt Urgell l'únic lloc on pot circular còmodament amb cadira de rodes elèctriques, com la seva, és la Seu. Hi ha un centre sociosanitari on li poden proporcionar les cures pal·liatives que necessita de manera continuada.

En una residència no?
Les residències ha quedat demostradíssim amb el covid que no estan medicalitzades. Ell ha tingut companys a l'hospital que han mort a la residència i ell creu que si haguessin estat a l'hospital haurien sobreviscut. Qui li pot treure això del cap? Als fills només ens queda acceptar-ho i donar suport.

No sé si podem preguntar quines cures necessita.
Està moltes estones en la mateixa posició i li surten nafres profundes. De Coll de Nargó estarà pujant cada dia a l'hospital per les cures? I el ronyó. O problemes cardíacs: necessita actuacions amb celeritat. El meu pare el que vol és viure. El màxim temps. No és cap 'jeta'.

Té la sensació que en una residència quedaria 'aparcat'?
No, la sensació no, la seguretat. Vam veure morir la seva germana en una residència de covid. Tenim claríssim que si hi ha dèficits assistencials en un lloc com l'hospital de la comarca, què hi ha en una residència? Malauradament la gent va allà a patir el mínim possible els darrers dies de la seva vida. Mon pare té el cap clar, que pot sortir de l'hospital, encara que li ho retreguin. Mirin, l'hospital de Sant Pau de Barcelona el van fer amb uns grans jardins precisament perquè el malalat pugui sortir, veure la natura, les flors, prendre l'aire. Ahir vaig veure el meu pare després de mesos, i quin color, allà, tancat. Que no entenc per què, però són criteris mèdics.

En quina situació està, doncs, ara?
Allà, a la segona planta de l'hospital. I a vegades rebent unes visites no massa amables, que l'atabalen. Hi ha un procediment judicial, civil, que encara està obert i que l'obliga a marxar en la sentència. Presentarem recurs, és clar, per fons i per forma. Diu "surti, on vagi m'és igual".

Segons la FSH, ha rebutjat places.
Saps el cas dels papers del Bárcenas? Doncs qui diu que té aquests papers per demostrar-ho, que els mostri. No en troben cap i ell assegura que mai no ha signat res, no ha renunciat a res. És una situació lamentable. A les xarxes li diuen l'okupa de l'hospital. O li diuen que viu com en un hotel.

Parlem sense saber.
Creus que està com en un hotel? Al costat de gent que pinta un Picasso a la paret amb les seves defecacions? Convido tothom a anar-hi. Ell necessita ajuda per aixecar-se, per banyar-se... Cosa que a la segona planta no li proporcionen perquè no està inclòs. Cosa que valoraran els perits en el seu moment processal.