Des de les sis del matí acostuma a anar amunt i avall acompanyant les brigades que netegen la ciutat, expliquen des del seu voltant. Amb tot, Toni Nadal troba un forat per parlar amb el BonDia. Ho fa al despatx de l’alcalde, Joan Barrera, que des de darrere la pantalla del portàtil va puntualitzant alguns detalls, en especial, la necessitat de crear la figura del regidor de Via Pública. “Cap caprici ni il·luminació”, insisteix

Es guanya vostè el sou?
...?

Perquè va ser objecte de crítica per l’oposició.
Doncs finalment ho hauran de valorar els ciutadans d’aquí a quatre anys. 

Doncs expliqui’ns com. Per on han començat?
Teníem claríssim, i així ho dèiem a la campanya electoral, que s’havia d’incrementar la neteja a la ciutat. Dràsticament. I així ho hem fet. Teníem claríssim els llocs per on començar i vam procedir. Vam tornar a treure el camió gran –no sé si la gent sap que el tenim perquè els últims anys no ha rodat gaire– i a netejar places i carrers. Hem passat per llocs que feia anys i panys que no es netejaven. Els veïns ens ho han agraït. I no és culpa dels operaris, que simplement fan el que se’ls demana. 

Com pot portar un carrer anys sense netejar-se?
Dic el que em diuen els veïns.  

Quins estaven més abandonats, doncs?
En aquest cas parlo del passatge Quatre Prats, al costat de Mare Janer. Vam continuar netejant fins que la sequera va augmentar i vam haver de parar. Però hi tornarem. El problema és que vam arribar a mitjans d’octubre en màniga curta. 

Per on es va començar?
Carrer Hèrcules i altres carrers molt cèntrics, molt transitats, on s’ha augmentat la freqüència d’un a tres dies per setmana. Hem anat informant al nostre Instagram, només cal mirar i veure per on vam passar. Plaça del Carme, Lleteries, per Santa Magdalena, el firal, Joan Sansa, Lluís Companys. Van ser els primers. 

Parlem de neteja a fons?
Racó a racó, centímetre a centímetre. Abans sí que es treia la brossa, és clar, però sense passar cap màquina, amb una escombra només passes per sobre. Igual que a casa: hem fet dissabte. 

De quina brutícia estem parlant? Coloms, gossos, gent?
Una mica de tot. Una mica d’incivisme també. Fins i tot hi ha qui deixa matalassos. Algun pis buidat i trastos al carrer ens hem arribat a trobar.  No és cada dia, però... I mira que hi ha un telèfon per trucar i ho venen a recollir els dimecres. Però sembla que és dimecres cada dia. 

Estació d’autobusos?
Estem pendents des de fa molt i molt i molt de temps d’unes obres. Hi ha uns vidres trencats. Ara per fi es veu que hi ha operaris disponibles, no nostres, i ho veurem arreglat. Ara bé, el camió sí que hi va passar a netejar per allà. S’havia de netejar sí o sí. 

Quina part és inevitable, per exemple, els coloms, i quina culpa d’éssers racionals?
Amb els coloms és molt difícil. Aquí hi ha la desídia de gent que deixa forats oberts on es fiquen i genera brutícia. Cal actuar amb els veïns, però és lent. També vam fer una captura i estem estudiant com més podem fer per reduir aquesta brutícia. 

Ells no entenen, és clar, i caguen on poden. Però els ciutadans també embrutem? Som cívics?
Contestaria amb punts suspensius. En fi, agraïts per la gent que ho és, però també hi ha molts que deixen la bossa al costat del contenidor, fora. És un exercici que faig últimament: aixeco la tapa i com està el contenidor? Buit. Sembla seriós, oi? Si fem així, per molt que netegem...

Sancionar: com anar darrere de cada ciutadà? Campanyes de conscienciació?
Fem campanyes amb la Mancomunitat [d’Escombraries de l’Urgellet], és molt important començar des d’aquí. Necessitem gent madura. Sancionar? És complicat, excepte que s’enganxi in situ l’infractor. Si tinguéssim una plantilla de cent policies...

La Seu és una ciutat bruta o és una ciutat neta?
És una ciutat que hauria d’estar més neta. 

Resposta de polític. 
Ens esforcem molt i és millorable. És un tema clau en el dia a dia. Intentarem millorar-ho els pròxims pressupostos, afegint-hi personal, maquinària. És un tema que ens preocupa, ens ocupa i hi dediquem moltes hores. És una prioritat absoluta, no sols per neteja, sinó tot el que fa a la via pública, també les voreres. Esperem que en breu es noti més. 

Van fer la prova pilot amb Andorra la Vella [l’entrevista és anterior a la prova].
Vam anar  a buscar un lloc on hi hagués molta gent, molt turisme, i la neteja fos bona, i el teníem al costat. A Andorra totes les parròquies netegen excel·lentment bé, però a la capital és on hi ha més volum de gent, potser, i tenen un equip fantàstic. Ens van rebre amb els braços oberts. 

La neteja influeix també en el dinamisme comercial?
Sense cap dubte. Qui  obriria una botiga en un lloc que està brut. 

Els qui es van animar a obrir a Canonges?
A Canonges incrementarem la neteja a tres dies, dilluns, dimecres i divendres. Cal fer més coses, és clar, perquè hi ha gent incívica, gent que no recull les tifes de gos, etcètera. Aquí la qüestió és que la gent s’ha animat a instal·lar-s’hi perquè està en un entorn patrimonial únic i volem que sigui un lloc exemplar en neteja i conservació.

Quins recursos s’hi dediquen?
Hi ha un cap de servei i onze persones. Que s’ha de comptar que hi hagi alguna baixa, i les vacances. Fan torns, caps de setmana... És una feina dura. La gent que hi ha és insuficient, però és el que tenim. 

Es contempla ampliar-ho?
Es contempla ampliar-ho. 

Tornant al comerç, els mateixos locals tancats durant temps són un focus de brutícia. 
Evidentment, de mala imatge, de degradació, efectivament. A qualsevol barri. Ho hem d’anar solucionant. Però hi ha llocs que porten anys abandonats.

Quina serà la línia?
Continuar i agumentar. Si no hi ha sequera, treure el camió, netejar en profunditat, augmentar la plantilla per augmentar la freqüència, invertir en maquinària... Necessitem la complicitat de la resta de grups, que segur que hi comptarem. 

Algú diu: “La Seu fa vint anys era una tasseta de plata”. Ho tornarà a ser?
Algú ens ho va dir, sí, segur que la mateixa persona. Si depèn de nosaltres, així ho volem. Que torni a lluir era un dels mantres a la campanya.