Sí que hi haurà inspeccions i estaran “focalitzades on pensem que hi pot haver error o frau” relacionat amb el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics (ROAT). I on es creu que es pot donar aquest “error o frau”? Doncs ho explica el ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, amb un exemple que a primera vista sembla força alliçonador: en temporada d’afluència mitjana-alta, si un establiment té unes ocupacions elevades o molt elevades, del 80% per exemple, i el del costat les té molt baixes, del 20%, s’inspeccionarà aquest segon.   

Reconeix que aquesta diferència pot venir donada també perquè l’establiment amb menys ocupació tingui un grup de menors de 16 anys. Però més enllà d’això no hi ha més marge per explicar les diferències, al seu parer. I el ministre ho té molt clar, ja que  des del punt de vista tècnic i informàtic el registre se l’han mirat del dret i del revés. No hi ha fuga de dades, hi ha un mal ús que, com s’ha dit, pot ser causat per frau o error humà i és indiscutible o, “dit així de manera col·loquial, són faves comptades”, recalca. I de fet, en la visita realitzada al departament de Turisme es mostra com els allotjaments han d’introduir les dades dels clients, i que si no es porta a terme correctament la mateixa plataforma indica l’error, tant si s’entren els clients un per un com si es fa a través d’un enviament massiu de dades.

La recaptació de la taxa
I és clar, el frau o l’error en el registre repercuteix en dos àmbits molt importants: el de la recaptació de la taxa turística i el de la seguretat. I sobre això el ministre s’esplaia també de manera didàctica. Pel que fa a la taxa, va ser en l’entrevista del Bondia de finals del 2023 quan va assenyalar que s’havia recaptat un 50% menys de l’esperat. Es calculava uns 12 milions i van ser un 6,5 el 2023 i el 2024 se n’ha fet una mica més, però només 200.000 o 300.000 més, apunta. 

I es van posar mans a l’obra. A nivell intern, es va treballar amb el departament de sistemes d’informació, amb la policia i amb Tributs “per resoldre l’entrellat de tota aquesta qüestió”. Perquè, continua el ministre, “sorprèn molt que tinguem 12 milions de pernoctacions i que l’import mitjà de la taxa turística sigui de dos euros”. Es van fer inspeccions a peu de carrer i es va detectar que més d’un 30% dels turistes no estaven registrats. Es van obrir llavors uns vuit expedients que estan “en fase d’explicar o de demostrar com s’han entrat les dades”. 

A més, es va parlar amb els representants del sector hoteler, dels allotjaments turístics i agències de viatges i es va decidir fer una prova que es va superar amb bona nota. I és que els establiments que des del sector es van brindar “entraven bé les dades i la recaptació es feia de manera correcta”. La qual cosa indica, segons Torres, que “el sistema funciona i que hi ha cert nivell de frau amb gent que no fa bé la tasca d’entrar dades”.

Per què no quadra?
Quant a la manca de concordança entre les declaracions de liquidació de Tributs i la recaptació d’hotels i allotjaments turístics el ministre explica que la proposta de liquidació es fa “segons l’històric d’ocupacions que tenen a Tributs”. Així les coses, considera que si per exemple es diu que l’establiment ha de liquidar 30.000 euros però n’ha recaptat 50.000 “la seva obligació és satisfer 50.000”. Per contra, s’han trobat que “molts o bastants establiments estan liquidant la proposta de liquidació” que és això, una proposta, i no un import tancat. I apel·la al bon fer: “cadascú ha de ser responsable del que presenta” i “si ha tingut més gent ho ha de dir i si n’ha tingut menys, també”. D’aquí, diu el ministre, “el meu enuig quan veig que la recaptació no està a l’altura de  les previsions que nosaltres havíem fet”.

Per aquest 2025, la previsió de recaptació de la taxa és molt més realista, argumenta Torres, i a l’hora d’elaborar els pressupostos “ens vam basar en la liquidació dels anys anteriors”. 

I ara, la seguretat
Quant a la hipòtesi plantejada que potser només es declaraven les dades d’un dels ocupants d’un apartament i no de tota la resta, Torres es mostra taxatiu: “És obligatori entrar tots i cadascun dels ocupants. Perquè a més és una qüestió de seguretat”. I torna a posar un exemple. L’any passat es va perdre un turista francès en una estació d’esquí i el buscaven i no el trobaven. Es van mobilitzar els serveis d’emergència, la policia... I resulta que finalment havia aterrat en un hotel del Pas de la Casa que no l’havia registrat. I això no pot ser de cap de les maneres si es vol que Andorra continuï sent el país més segur del món.