Segons els resultats de l’estudi sobre la immigració a Andorra realitzat durant el 2022 per l’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), la gran majoria dels enquestats nascuts fora d’Andorra se senten molt o bastant integrats al país. En canvi, només un 40%, en multiresposta, se senten andorrans, i un 31,6% en cas de resposta única.

En concret, un 87,6% dels enquestats nascuts fora d’Andorra diuen que se senten molt o bastant integrats dins de la societat andorrana, per un 12% que se senten poc o gens integrats. L’any 2002 el percentatge d’enquestats que se sentien bastant o molt integrats era del 77%, davant d’un 22% que se sentien poc o gens integrats.

A més, un 40% dels enquestats nascuts fora d’Andorra, en multiresposta, diuen que se senten d’Andorra, un 18,5% d’Espanya, un 11% de Portugal, un 8% de Catalunya, un 6% del món i un 5% de França, entre altres països esmentats en menor proporció. En resposta detallada, en la majoria dels casos han dit una sola resposta: un 31,6% només d’Andorra, un 16% només d’Espanya, un 9,5% només de Portugal, un 7% només de Catalunya, un 6% del món i un 4% de França.

En relació amb com hauria de ser la societat andorrana, els enquestats creuen majoritàriament que ha de ser diversa, pluricultural i plurilingüística (59%), tres de cada deu creuen que hauria d’haver-hi un predomini de la llengua i la cultura pròpia andorrana, i un 11% pensa que s’hauria de definir i configurar per si sola. Quan es demana l’opinió dels enquestats en relació amb com hauria de ser el sistema educatiu a Andorra, la gran majoria, en concret el 84%, creu que hauria de seguir com fins ara, amb diversos sistemes educatius, el 14% aposta per un sistema educatiu andorrà amb tres llengües vehiculars i només el 2% creu que hauria d’haver-hi un sistema educatiu andorrà amb el català com a única llengua vehicular.

Pel que fa a l’adquisició de la nacionalitat andorrana, prop del 49% de la població enquestada considera que està bé amb l’actual legislació, un 45% creu que hauria de ser més fàcil i un 5% que s’hauria de restringir més. L’any 2002 hi havia més proporció d’enquestats que van dir que l’adquisició de la nacionalitat andorrana hauria de ser més fàcil (58%) i menys casos que consideraven que estava bé amb l’actual legislació (36%), davant un 5% que opinava que s’havia de restringir més.

Entre les persones que creuen que l’adquisició de la nacionalitat andorrana hauria de ser més fàcil, prop del 87% diuen que s’haurien de reduir els anys de residència necessaris per sol·licitar-la, i en menor proporció creuen que s’hauria de permetre la doble nacionalitat i no fer renunciar a la nacionalitat d’origen (6%).

Els andorrans, en tercer lloc per arribar a final de mes
L’estudi sobre la immigració a Andorra del grup de sociologia de l’AR+I també aporta dades de les diverses onades de l’enquesta de l’Observatori d’Andorra, on s’han demanat preguntes sobre la percepció de la situació econòmica dels enquestats, en aquest cas corresponents al segon semestre del 2022. Així, les persones que afirmen que arriben amb més dificultat a final de mes són les que tenen la nacionalitat portuguesa (un 55%) i les d’altres nacionalitats (un 43%), que són també les que estan més representades dins del segment menys afavorit del mercat laboral. Entre els col·lectius que arriben amb més facilitat a final de mes, destaquen els francesos (78,4%), en primera posició, els espanyols (64,7%) i, en tercer lloc, els andorrans, amb un 63,1%.

Pel que fa als salaris, França i Espanya es troben per sobre d’Andorra. Mentre al Principat el salari mitjà el 2022 va ser de 2.334 euros, a l’estat espanyol va ser de 2.639 euros i a França de 2.471 euros. A Portugal va ser més baix que a Andorra, amb 2.056 euros. La mitjana mundial, en canvi, es va situar en xifres similars a les d’Andorra: 2.303 euros.

Quant al risc de pobresa, l’any 2020 un 13% de la població d’Andorra -un 13,4% el 2019- es trobava en risc de pobresa (amb uns ingressos inferiors al 60% de la mediana). Aquesta taxa és superior entre la població no andorrana (14,1% el 2020) que entre la població de nacionalitat andorrana (10,6% el 2020).