Tots els camins van al jutjat

El mes de juliol passat, un veí de Peramola l’emprenia a bastonades amb el regidor i conseller comarcal Antoni Mas Buchaca La raó immediata: considerar que passava sense dret ni permís per les seves terres. Al rerefons esgrimia, Mas, la impugnació que havia presentat a l’Ajuntament i en exercici del seu càrrec del permís administratiu que va atorgar l’Ajuntament per construir una granja avícola als voltants del nucli habitat. L’afer òbviament va derivar en la denúncia per agressió presentada per l’electe. Ara l’afer té un nou episodi i és un familiar de l’home que presumptament hauria colpejat Mas qui s’adreça a la Justícia argumentant que el regidor “s’ha estat passejant amb el seu gos (...) diversos dies sense el meu consentiment” i ignorant les advertències verbals perquè no ho fes, apunta Miquel Bach Porredon. De moment, es tracta de l’acte de conciliació davant el jutjat de pau de la localitat previ a la demanda al jutjat de Solsona. 

Al bell mig del conflicte hi ha les finques de Reguers, Monegals, Pla de Nuncarga, Serrats, Palaus i Pont de l’Eixiu, detalla l’escrit de Bach Porredon presentat davant la jutgessa de pau de Peramola, Montserrat Bach Vilardell i que convoca Mas Buchaca a un acte de conciliació que ell, com també ha deixat reflectit en l’escrit adreçat a la mateixa instància, considera invàlid perquè el denunciant és a l’hora querellat en una altra causa en curs a la Fiscalia Provincial de Lleida, amb la titularitat dels camins al rerefons. 

Mas al·lega també que “s’hauria de realitzar per part de les forces públiques una instrucció que determinés si per part del senyor Miquel Bach Porredon, o el seu entorn, s’estaria fent alguna presumpta usurpació de camí públic”. Apunta així mateix que “al municipi s’han llaurat camins públics per incorporar-los a finques privades, de les quals es cobren drets i subvencions”, cosa que en opinió seva podria suposar que s’hagi, utilitzat indegudament fons europeus “per conrear terrenys públics ocupats sense intervenir concessió”. Va més enllà i proposa que “més d’un s’ha fet amo de fragments de camins davant certa passivitat, o fins i tot connivència, de l’administració local”. És la vella picaresca, i hi afegeix, verbalment: “de l’alteració de límits que sovint entre pagesos s’ha solventat a cops d’aixada, allò del que cada cop que passa amb el tractor llaura una mica més del compte”. 

 

En tot cas, recorda el regidor també en declaracions al BonDia, el problema de fons és que falta a l’Ajuntament de Peramola “una eina obligatòria com és l’inventari de camins”. 

I tot aquest afer, on han pintat bastos literalment i que prenen el camí del jutjat, tindria una resolució més fàcil “si al seu moment [el de la presumpta agressió] els mossos haguessin fet una instrucció molt simple, el mateix croquis que en un accident de trànsit”. La qüestió, es pregunta, és si existeix prou formació –o interès– per a “aquests conflictes molt propis de la societat rural que sovint semblen menors i resulta que no, que en realitat són penals”. Per això, insisteix, “reivindico que els poders públics facin la seva feina, agradi o no el resultat”.