Un minut de silenci, “per la Maricarmen, per l’Olga i per totes les víctimes de l’especulació”. Així arrencava la concentració organitzada per Pirineu Viu, el Sindicat d’Habitatge de l’Alt Urgell i altres entitats pirinenques a la plaça dels Oms. Uns centenars de persones entre les quals, segons els observadors a simple vista, hi havia molt, moltíssim jovent d’Andorra. Sobre la concentració surava el drama de la manca d’habitatge digne que aquests dies es personificava en Maricarmen Abascal, la dona de 78 anys desnonada a Madrid i que poc després moria a l’hospital on havia estat ingressada.
A l’Alt Urgell es produeixen “desnonaments silenciosos”, insistia Marc Claramunt com a portaveu del Sindicat, que es referia, sense especificar més, als casos “de vulneració de drets” que han registrat a la comarca, situacions com les condicions deficients de l’habitatge o els contractes verbals, acords entre propietari i llogater que “fan que el propietari exerceixi molta força” sobre la persona a qui lloga el pis. A banda, també es referia a l’habitatge “no digne” que han detectat.
Les problemàtiques, exposaven els convocants, són diferents a cada lloc. A l’Alt Urgell, la pressió d’Andorra i la seva “política neoliberal” és el factor que consideren fonamental. Unes polítiques que afecten els residents al Principat, que ho van manifestar atansant-se a la concentració. Intervenia un portaveu del Sindicat d’Habitatge d’Andorra, qui recordava aquelles manifestacions del cap de Govern, Xavier Espot, convidant qui no pogués pagar-se un lloguer a marxar cap a la Seu.
Va ser un acte relativament breu, agraïen els participants, a causa del fred intens que es feia sentir a la plaça davant de la casa consistorial. Això sí, els ànims es caldegen amb la gravetat de les situacions a què es fa front. Continuar pressionant els responsables polítics és el camí que els convocants consideren que cal seguir. I els assistents, que corejaven el suport a la vaga general convocada a Espanya: “O abaixen els lloguers o vaga cada mes”, advertien els lemes esgrimits pels concentrats. Perquè, és clar, “No s’entén, gent sense cases i cases sense gent”. Els lemes de les pancartes insistien també que “No falta habitatge, sobren rendistes”.
Des de Pirineu Viu, Arnau Corberó detallava possibles solucions: lloguers indefinits, prohibició d’activitat especulativa amb l’habitatge i una imposició elevada sobre el lloguer de temporada. Per exemple.
