El 98,5% dels gasos d’efecte hivernacle que es produeixen al país provenen del sector de l’energia i dins aquest apartat les emissions més importants, de fet el 68%, corresponen al transport. Un altre 30% són deguts a les calefaccions.
Aquestes són algunes de les dades que s’han recollit en el primer inventari nacional de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i que es van presentar ahir en una jornada organitzada amb motiu del segon aniversari de l’entrada en vigor del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
Tal com va posar en relleu el director del departament de Medi Ambient, Marc Rossell, una de les obligacions que es deriven de la signatura d’aquest conveni és precisament l’elaboració d’aquest inventari, que permet veure en quins aspectes cal incidir per mitigar els efectes de les emissions. D’aquesta manera, Rossell va exposar que amb els resultats a la mà es veu clarament que els dos eixos en els quals caldrà incidir són precisament el transport i les calefaccions. Rossell va posar en relleu que algunes accions ja s’han posat en marxa, com per exemple el foment del transport públic a través del bus exprés i la normativa que busca fer minvar l’impacte de les calefaccions.
El director de Medi Ambient va destacar que els estudis disponibles proven que entre els anys 90 i el 2005 es va registrar un increment de les emissions, segurament arran de l’augment de l’activitat econòmica. També es constata que a partir del 2005 i fins al 2011 les emissions
van anar a la baixa, un fet que es pot explicar, segons Rossell, a causa de la davallada de l’activitat econòmica.
Durant la jornada d’ahir els diferents experts participants van posar en relleu els efectes que pot tenir el canvi climàtic i com el més necessari és anar-s’hi adaptant. Així, Carles Miquel va presentar l’Estudi preliminar sobre el canvi climàtic als Pirineus: caracterització i efectes previsibles sobre el recurs hídric. Miquel va posar en relleu que les projeccions que s’han pogut fer assenyalen que les temperatures podrien pujar al Pirineu 1,6 graus entre el 2021 i el 2050 i que entre el 2071 i el 2100 l’increment es podria situar en uns 3,25 graus. Però encara seria més important l’efecte en les precipitacions, ja que es calcula que la disminució serà molt més important que l’augment de les temperatures. Això tindrà un gran impacte sobre els recursos hídrics, ja que entre el 2021 i el 2050 podrien davallar un 15,5% i entre el 2071 i el 2100 la davallada es podria situar en un 36,4%. Això, segons Miquel, farà que la temporada d’esquí s’escurci i que la cota de neu sigui cada vegada més alta. Considera, per tant, que caldrà adaptar-se a aquests canvis.
De fet, l’adaptació va ser una de les qüestions centrals de la jornada. D’aquesta manera, la representant de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, Fina Ambatlle, va posar en relleu que el primer que han de fer els governs és conscienciar-se que la situació ha canviat i canviarà més i que caldrà prendre mesures per anar-s’hi adaptant.
