Treballadora, però sempre subalterna

Només un 3,5 per cent de les dones que treballen a Andorra aconsegueixen ocupar un lloc directiu. En homes, el percentatge és considerablement superior: l’11 per cent. És una de les moltes dades que reflecteix l’estudi Dones invisibles d’Andorra, realitzat per Magda Mata a instàncies de la Fundació Julià Reig, un treball en el qual també col·labora des del Centre de Recerca Sociològica (CRES) el seu director, Joan Micó, que és precisament qui ha aportat l’apartat estadístic i quantitatiu. L’objectiu de l’estudi és fer una radiografia de la situació de la dona a Andorra des de diversos punt de vista, des del legal (amb una visió històrica, abans i després de la Constitució) fins al laboral.

 

Aquesta part, la de la presència de la dona al mercat laboral, és una de les que assoleix més pes en l’estudi. Un intent d’abocar dades sobre la taula per a reflexions posteriors. Posa en xifres la bretxa salarial: les dones treballadores tenen un salari mitjà que és el 76% del que perceben els homes. Amb dades molt recents: del bienni 2017-2018. Una xifra que, puntualitza Micó, no deixa de ser “una conseqüència d’altres desigualtats. No és que cobrin menys per norma, sinó que la mitjana és aquesta”. 

 

Probablement tot plegat té molt a veure amb els estereotips. Mata, psicòloga (i exsecretària d’Estat d’Igualtat i Benestar durant el Govern del Partit Socialdemocràta), ho va exemplificar en el cas d’un llevador: “quan les famílies el veien s’adreçaven a la ginecòloga com si fos la comadrona” i ell, el metge. Pur estereotip. 

 

Tornant a la radiografia sobre la dona al mercat laboral, reflecteix en números el que es veu al carrer, que és un país amb una elevada presència femenina a la feina, amb una taxa d’ocupació del 74% en el cas de les dones; quasi igual als homes, on és del 78%. Encara que a partir d’aquí es podria dir que tot són diferències: entre els assalariats, el 66% són dones, mentre que només un de cada tres treballadors per compte propi és dona.

  

Si el que s’avalua són els salaris, l’estudi estadístic permet seguir aprofundint en la bretxa salarial. Entre les que sí aconsegueixen ocupar càrrecs directius el salari mitjà és un 14% inferior al dels homes. En el cas de les professionals, un 17% més baix que els dels companys masculins, i en un sector com el comerç, està també un 16% per sota del que perceben els homes. Això, va precisar Micó, després d’haver tret els efectes de les jornades parcials. En números rodons i amb referència al 2017, el salari mitjà masculí va ser de 2.287 euros i el femení, de 1.757.

 

On rauen les causes d’aquestes desigualdats? Hi ha una desigualdat directa, expliquen Mata i Micó, la que es deriva d’una diferència de sou per una matixa tasca: “encara que pocs empresaris pensen que una dona és menys productiva, però encara n’hi ha casos”, puntualitza Mata. Però la més difícil d’analitzar és la indirecta, és a dir, qüestions com la major freqüència amb què les dones realitzen jornades parcials –si hi ha més dones que concilien, proposa Micó– o per què acostumen a ser objecte més freqüent de contractes temporals. 

 

Fora de l’anàlisi del mercat laboral, Dones invisibles a Andorra relata altres aspectes, com la incidència de la violència masclista. Si més no, la declarada. Així, torna a posar damunt la taula qüestions com ara l’increment dels casos denunciats entre el 2013 (que el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere va començar a recopilar dades) i el 2018: aquest últim any –i només amb xifres de gener a octubre– van superar els 120 casos. L’any anterior, un centenar, dels quals 81 van requerir atenció psicològica.