Gestionar i protegir la natura, els hàbitats, els ecosistemes i la fauna en general és un dels objectius de Patrimoni Natural.

Així ho va dir el ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, en la compareixença davant la comissió legislativa de Medi Ambient per explicar les prioritats d’aquesta àrea. I per assolir aquest objectiu es disposa d’un pressupost per a l’any vinent de 172.615.380 euros.
Un dels projectes més coneguts que es porten a terme actualment des de la unitat de Fauna és Gallypir, una iniciativa de cooperació internacional entre França, Espanya i Andorra per a la conservació dels gal·liformes de muntanya: el gall de bosc, la perdiu blanca i la perdiu xerra. El projecte es va posar en marxa el desembre del 2008 i acaba el 2011, tot i que tindrà una continuïtat més enllà d’aquesta data, i té com a objectiu principal posar en comú els coneixements per conservar aquestes espècies, la millora dels seus hàbitats i la realització de recomptes.
El gall de bosc és un dels animals més emblemàtics dels boscos pirinencs, mentre que la perdiu blanca és un exemple d’adaptació a les dures condicions de l’alta muntanya. Tots dos són espècies protegides a Andorra, contràriament al que passa amb la perdiu xerra, que es pot caçar amb restriccions a tot el Pirineu. ”La població d’aquestes aus s’ha mantingut constant en els últims anys. En zones molt humanitzades no és gaire bona la situació d’aquestes espècies, però en altres indrets és normal”, comenta Jordi Solà, cap de la unitat de Fauna del departament de Patrimoni.

L’ocell més emblemàtic
Sens dubte, l’ocell més emblemàtic de la fauna dels Pirineus és el trencalòs, un dels grans rapinyaires més amenaçats d’Europa. Per a la seva protecció es va establir l’any 1999 el Pla d’actuacions per a la conservació del trencalòs a Andorra (PACT), entre el Govern i l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN), tot i que en aquest cas també es col·labora amb els països veïns. Actualment és possible veure, “en un dia de sort”, tres o quatre exemplars sobrevolant Andorra, segons explica Solà.
El cert, però, és que en territori andorrà només viu una parella d’aquestes aus que ha estat nidificant amb éxit des del 2004. Això representa una bona notícia, perquè en els vint anys anteriors no s’havia detectat cap parella en tot el país. L’establiment d’aquesta parella es va aconseguir posant en funcionament un punt d’alimentació suplementari per a animals necròfags, però sobretot per al trencalòs, al qual s’aporta periòdicament animals morts i també restes de l’escorxador, així com llana que poden utilitzar per folrar el niu. Del total de les sis nidificacions controlades, han sobreviscut només tres pollets, algun dels quals podria tornar a Andorra després de sis o set anys, com és costum en aquestes aus. El 2011 es va fer la monitorització del niu, la qual cosa va permetre seguir amb una càmera tot el procés reproductiu per estudiar els repetits fracassos que es produeixen.
Una altra de les iniciatives que es posarà en marxa d’immediat és el projecte Felis per a la conservació o reforç del gat fer, en col·laboració amb la societat filantròpica Bomosa. Aquesta és una espècie que habita als Pirineus, però de la qual no es té constància a Andorra des dels anys 1999 i 2002, quan es van trobar exemplars morts d’aquests animals a Encamp, Sant Julià de Lòria i Canillo. En aquest cas els treballs consistiran a localitzar els possibles exemplars de gat fer que es puguin trobar a la vall del Madriu i, en cas que es comprovi que no n’hi ha, es reintroduirà una parella en aquesta mateixa zona.
Els tècnics de Patrimoni Natural i els banders fan també un seguiment de la presència de l’ós bru, un animal que ha transitat diverses vegades per territori andorrà, però que ara fa dos anys que no apareix. Així, els esforços que s’han fet en els últims anys, juntament amb França, han permès tenir cada vegada més informació sobre el que és un dels animals més amenaçats dels Pirineus. Solà destaca que totes aquestes espècies “són un patrimoni a mantenir” i que representen un atractiu més per als nostres visitants.
De fet, cada vegada són més nombrosos els llocs on la riquesa faunística s’utilitza com un reclam per incrementar el nombre de turistes. “Una altra de les tasques que nosaltres fem és la divulgació de les espècies protegides”, explica Solà. Segons destaca el cap de la unitat de Fauna, la presència de totes aquestes espècies “demostra que hi ha una qualitat mediambiental bona, perquè s’han pogut conservar els seus hàbitats”, però adverteix que “no hem d’abaixar la guàrdia”.