Segons l’ONU el consum d’estupefaents en la darrera dècada ha experimentat mundialment un increment, però les dades amb les quals treballa la policia demostren que a Andorra hi ha una certa estabilització en els darrers tres anys tant pel que fa als comisos com les detencions. Així, cal destacar que és cert que l’any passat hi va haver un lleuger repunt de les detencions, però cal relacionar-les amb certs dispositius com el que es va muntar per un festival de música i que va comportar molts arrestos. En canvi, no hi va haver grans canvis quant als comisos de droga o pel que fa a les contravencions penals, que van anar a la baixa el 2024. Així ho posen en relleu els experts del grup de delictes contra la salut pública.

I quin és l’impacte que tenen al país drogues ‘noves’ com poden ser el tusi? Aquest estupefaent és bastant nou i “com a altres llocs” a Andorra “també ha arribat” sobretot en els darrers tres anys, tot i que de moment no té una “gran incidència” en les estadístiques policials, almenys si es compara amb altres estupefaents com la cocaïna. Així, en els darrers tres anys s’ha notat un augment que ha estat més important si es compara el 2024 amb el 2023 arran d’una operació el mes de novembre que es va tancar amb la confiscació de 40 grams, la qual cosa fa que es tripliqui la xifra de decomisos d’aquesta substància, però l’explicació està en aquest cas, indiquen des de la policia.

D’aquesta manera, consideren que “difícilment” aquesta droga, que és una barreja psicoactiva, sintètica, fabricada, substituirà altres de més freqüents al Principat com la cocaïna, tant pel tipus de consumidor existent al país com pel fet que és “bastant perillosa” i això fa que se li tingui certa por.
També es va donar l’any passat un cert increment de ketamina. En aquest sentit, els experts fan notar que es tracta d’una droga que estadísticament és complicada de tractar, ja que sovint està barrejada amb altres estupefaents i segons la composició es classifica d’una manera o l’altra. També hi va haver un augment d’MDMA, ja que en una sola operació es van intervenir 520 pastilles quan el 2023, en total, havien estat 150.

Altres estupefaents que tenen un gran impacte en altres països, com el fentanil, encara no s’han detectat a Andorra. Des del grup de delictes contra la salut pública valoren que seria “molt greu” que aquest estupefaent arribés al país. Pels contactes que es mantenen amb les policies espanyola i francesa, tant per a formacions com per intercanvi d’informació, es té constància que als països veïns l’impacte d’aquesta droga, de moment, no és massa elevat tot i que els preocupa “moltíssim”. Els experts de la policia consideren que “tardarà a arribar, si arriba”, ja que la gent ha pogut comprovar l’efecte que té aquest estupefaent i també pels perfils de consumidors que hi ha al país.

Seguiment constant de les drogues, de cada comís i origen

La policia manté un seguiment constant als diferents tipus de drogues tenint en compte les conseqüències que poden tenir. Per això estan molt pendents de cada decomís i de l’origen de la droga, ja que incideixen en el fet que totes les susbtàncies estupefaents preocupen malgrat algunes tinguin més impacte i, per tant, s’hi estigui especialment alerta. En aquest sentit, posen l’exemple de la marihuana, que és més consumida entre els joves i “si es descontrolés” podria derivar en “problemes socials” importants.

Quant al fet de si hi ha èpoques en què es dona un increment de “moviments” relacionats amb les drogues, s’evidencia que és a l’hivern, però perquè al país es dona tant un increment de residents com de turistes, molts dels quals també venen “per sortir de festa”, la qual cosa dona com a resultat més perquisicions de petites quantitats de droga, sovint per al propi consum i en especial a parròquies altes. En aquest sentit, es nota que és més freqüent que es comissin pastilles d’èxtasi, MDMA i fins i tot tusi.

I pel que fa al perfil de les persones detingudes per tràfic, el grup d’experts de la policia explica que sol ser el d’un consumidor, que per tal de finançar-se el consum introdueix petites quantitats al país per vendre i així també treure un petit profit. Solen ser persones que tenen una feina i en els darrers anys tampoc no s’ha notat canvis en el modus operandi, d’aquests petits traficants. La introducció es fa majoritàriament des d’Espanya bàsicament per una qüestió de comunicacions, per una major facilitat, expliquen.

Per a la prevenció

Des del grup de delictes contra la salut pública s’incideix en la tasca preventiva que es duu a terme, ja que incideixen en el fet que tot tipus de droga, fins i tot les que es poden considerar ‘toves’ tenen conseqüències sobre la salut de les persones i també socials. D’aquesta manera, reivindiquen la feina que es fa a les escoles i també les vigilàncies que es fan prop de zones especialment ‘sensibles’ com parcs infantils o zones on hi sol haver concentració de joves. En aquest sentit, exposen que la lluita contra el tràfic d’estupefaents és una feina conjunta de diferents professionals que integren el cos, com per exemple les patrulles de carrer o els agents que estan a les duanes. El grup de delictes contra la salut pública té, com a “principal missió, desarticular xarxes o traficants” i “anar al més amunt possible”, a l’origen del tràfic per controlar “l’arrel” del delicte. Però destaquen que és “un engranatge” i que al final és feina conjunta de diferents unitats aquesta lluita contra la droga, fins i tot de la ciutadania que moltes vegades és qui dona l’avís d’alerta.