La sala penal de l'Audiència Nacional espanyola ha condemnat l'exdirector d'Ski Art, Diego V., a tres anys i mig de presó com a autor d'un delicte continuat d’apropiació indeguda i a la seva dona, María José Y., a dos anys de presó com a còmplice del mateix delicte en condiserar-los principals responsables de la fallida de l'agència turística receptora de clients a Andorra l'any 2015, societat a la qual hauran de retornar conjuntament un total de 446.204 euros.

Un cop coneguda la sentència, el fundador de la societat mercantil andorrana Viatges Julio Valeriano (Vijuva), que operava sota el nom comercial d’Ski Art, Julio Ascarza, dona ja per tancat el capítol "més amarg" de la seva trajectòria com a professional del sector turístic. I és que el pronunciament de l'Audiència Nacional finalitza un procés judicial de cinc anys (2018-2023) que ha acabat donant la raó al denunciant. En aquest sentit, Ascarza ha manifestat que "els qui han malmès la reputació i imatge d’Ski Art ara han d’assumir el mal que m’han fet" i ha remarcat que amb la sentència "queda demostrada la meva honorabilitat".

Tot l’entramat va destapar-se l’hivern del 2014, any en què desapareix d’Andorra i, per tant, d’Ski Art el seu CEO, Diego V., que coincideix en el moment en què clients i proveïdors emeten queixes contundents. Aquest fer va comportar que Ascarza tornés cap a Andorra procedent de Mèxic, on es trobava des del 2011 per obrir-hi mercat, i es posés al capdavant de la crítica situació de l’empresa donant resposta a treballadors, clients i proveïdors a la vegada que és quan descobreix que qui va ser l’home de la seva extrema confiança, durant anys, havia generat un deute del voltant d’1,8 milions d’euros, xifra que dista molt de la que ha pogut demostrar el fundador d’Ski Art.

En aquell moment, Ski Art, fundada el 1998, era considerat un dels receptius turístics més potents d’Andorra. La majoria d’hotels i empreses del sector turístic del país operaven amb Ski Art que s’havia fet un nom gràcies a la professionalitat de tot l’equip que treballava a l’entitat i guanyat una gran reputació avalada per clients, com ara, Viatges el CorteInglès, Viatges Marsans i VKO Travel, entre altres.

L'operativa

L’autor i únic responsable de la fallida d’Ski Art, Diego V., entra a treballar al receptiu turístic el 2004 i després de guanyar-se la confiança del fundador d’Ski Art aquest li acaba venent el 49% de les accions de la societat mercantil Vijuva, fet que, alhora, també el nomenava com a administrador únic operatiu d’Ski Art. Això va permetre que Diego V. quedés al capdavant de l’entitat mentre Ascarza marxava cap a Mèxic a obrir nous negocis. Aquest escenari va ser el que va propiciar que Diego V. junt amb la seva dona comencessin les seves activitats delictives sent Ski Art la principal víctima.

Així, el condemnat va obrir una societat paral·lela amb els mateixos fins que Ski Art, Andorrana i Natura Roquetes (Andinaro) abonant un capital de 3.000 euros, import que va ser sostret dels comptes de la societat Viatges Julio Valeriano (Ski Art). A més, Diego V. desviava clients d’Ski Art cap a la societat oberta per ell mateix, sent la primera qui es feia càrrec de totes les despeses de la segona.

L'exdirector d'Ski Art i la seva dona utilitzaven també les targetes de crèdit de la societat Viatges Julio Valeriano per a despeses personals, com ara, el “lloguer d’un apartament a Madrid, reserves i despeses a hotels, lloguer de cotxes, reserva d’un pis a Màlaga, retirada de diners en efectiu amb la targeta d’Ski Art, supermercats, despeses d’aparcaments, bitllets d’avió i tren, despeses informàtiques, despeses a Ikea, òptiques, restaurants i gasolineres per un import de 79.108,23 euros”.

Alhora, i tal com ha pogut quedar demostrat en el judici i recollit en la sentència, María José Y. disposava d’un compte bancaria de La Caixa a l’Estat espanyol on apareixen diferents ingressos realitzats des del compte d’Ski Art, com ara, els pagaments de reserves de clients d’Ski Art que en lloc de quedar ingressats al compte del receptiu andorrà anaven a parar al compte personal de la condemnada.

En la sentència es recull també que Diego V. es va “apropiar de les quantitats que els clients d’Ski Art pagaven en la contractació de serveis per mitjà d’un compte associat a Paypal, el cobrament de la qual es feia a través d’un compte o targeta de crèdit propietat del mateix Vallecillo i que ascendia a 17.178,65 euros”.