Hi ha qui diu que són 80.000 i d’altres xifren en 100.000 els expedients d’homologació d’estudis universitaris pendents de resolució a Espanya, fet que suposa haver d’esperar dos, tres o més anys abans de poder obtenir-la. Entre aquesta munió de burocràcia sense resoldre es troben les demandes dels titulats en infermeria a la Universitat d’Andorra que esperen aquesta homologació per poder treballar a baix. Per això, quan llegeixen que des d’Andorra es diu que al cap d’uns mesos s’obté aquesta homologació volen explicar que no és així. I ara no es tracta del fet que faltin crèdits de pràctiques com va passar fa uns anys en el cas d’infermeria, sinó de l’embús monumental que té el ministeri d’Universitats espanyol que no aconsegueix accelerar la resolució dels expedients tot i anunciar un pla de xoc per poder-ho fer amb la contractació de més personal. Actualment, la problemàtica a Espanya arriba a un grau d’indignació tan elevat que han estat diverses les manifestacions convocades per protestar pels retards. Fins i tot s’ha creat una plataforma d’afectats que es diu precisament així: Manifestación por la homologación justa. 

Ho sap de primera mà la Tània, que es va graduar en infermeria a la Universitat d’Andorra al 2021. I que fa, per tant, dos anys i mig que espera el vistiplau per a una homologació que no arriba mai. Però és que coneix el cas d’alguna companya a qui, després de tres anys d’haver fet la petició, l’hi van denegar. Per desgràcia seva, segons es miri, va acabar els estudis després del moment fort de la pandèmia. Perquè sí, amb la Covid, explica que es van accelerar les homologacions de titulacions de l’àmbit sanitari. Ara bé, després ja no. Segons relata, la sensació dels titulats en infermeria és d’impotència, perquè com que tot es fa telemàticament “no hi ha forma de contactar amb el ministeri d’Universitats d’Espanya per saber com està el teu expedient”. El que troben a faltar les persones que estan en aquesta situació és un acompanyament i, sobretot, rebre la informació adient. “La gent que entra a infermeria no sap que s’han d’esperar dos o tres anys per a l’homologació”, diu. I, és clar, estaria bé saber-ho.

Encara és més cru el cas de l’Ely. Va entregar la documentació per a l’homologació al setembre de 2020. Relata que després de gairebé dos anys de no tenir notícies i amb la dificultat que suposa comunicar-se directament amb el ministeri d’Universitats, va decidir enviar una carta de reclamació el 19 de maig de 2022. Fins al 3 d’octubre de l’any passat no  van respondre. Li demanaven que per homologar el seu títol havia de complir dos requisits que no es demanaven en iniciar el procés. I ho havia de fer en el termini de tres mesos. Havia de presentar el diploma de castellà com a llengua estrangera (DELE) nivell B2, expedit per l’Instituto Cervantes, ja que encara que els seus pares són espanyols, ella és andorrana. Aquest diploma té un cost de 170 euros aproximadament i solament es pot obtenir dos cops a l’any. A més,  havia d’enviar tota la documentació traduïda per un traductor oficial, fet que suposava una altra despesa econòmica. Advertien en la carta que passats els tres mesos, si la documentació demanada no s’havia entregat, la taxa abonada s’anul·lava i s’hauria de tornar a pagar una nova taxa i obrir un nou expedient. Després d’això, comparteix, “el temps d’espera, la desinformació i la impotència per la dificultat en la comunicació amb les institucions vaig parar-ho tot, el tema em va desgastar”.

I des del ministeri d’Universitats d’Andorra, què és diu? Doncs que es té constància de demores en el procés d’homologació i que per això es treballa per establir mecanismes amb el ministeri espanyol per agilitzar aquest reconeixement.