L’any 2025, el 24,7% de la població d’Andorra d’entre 18 i 74 anys, equivalent a 17.129 persones, ha declarat tenir responsabilitats regulars de cura i atenció d’infants de fins a 14 anys, de persones dependents de 15 anys o més, o d’ambdós col·lectius, segons es posa de manifest en el mòdul sobre conciliació familiar i laboral de l'Enquesta de forces del treball feta pública per Estadística.

Pel que fa a la cura d’infants de fins a 14 anys, el 22,7% de la població, és a dir, 15.717 persones, declara tenir cura de fills o nets, propis o de la parella. D’aquest total, el 21,1% té cura exclusivament de fills, el 0,8% únicament de nets i el 0,8% combina la cura de fills o nets amb la de la parella o d’altres familiars dependents.

Quant a la cura de persones dependents de 15 anys o més, el 2,8% de la població declara assumir aquesta responsabilitat, fet que representa aproximadament 1.976 persones. El 2% té cura exclusivament de la parella o d’altres familiars dependents, mentre que el 0,8% combina aquesta tasca amb la cura de fills o nets.

Pel que fa a l’ús de serveis de cura per atendre menors d’edat, el 57,4% de les persones amb responsabilitats de cura hi recorre, mentre que el 42,6% no en fa ús. Del total, el 49,3% utilitza aquests serveis per a tots els menors al seu càrrec i el 8,1% només per a alguns.

Per sexe, les diferències són reduïdes. El 58,8% dels homes utilitza serveis de cura, davant del 56,1% de les dones. Així mateix, el 50,5% dels homes hi recorre per a tots els menors al seu càrrec, en comparació amb el 48,1% de les dones. En canvi, la proporció de persones que no utilitza aquests serveis és lleugerament superior entre les dones (43,9%) que entre els homes (41,2%).

Entre les persones amb responsabilitats de cura de menors d’edat que no utilitzen serveis de cura, o que no els utilitzen per a tots els menors al seu càrrec, el cost dels serveis disponibles és el principal motiu assenyalat. 

En concret, el 46,2% considera que els serveis són massa cars, mentre que el 36,1% afirma que assumeix la cura dels infants sol o amb la seva parella. La resta de motius tenen una incidència menor: el 6,8% assenyala la manca de serveis adequats, el 4,7% indica altres motius o no respon, el 3,4% declara que els fills es cuiden sols, el 2,5% recorre a ajuda informal, com ara els avis, i el 0,4% afirma que no hi ha serveis disponibles o que no hi ha places. 

En relació amb l’impacte de les responsabilitats de cura sobre l’activitat laboral, el 72,2% de les persones ocupades amb menors al seu càrrec declara que aquesta situació ha tingut algun efecte sobre la seva feina, mentre que el 27,8% afirma que no n’ha tingut cap. Entre les persones afectades, el 23,7% ha modificat l’horari laboral sense variar el nombre total d’hores treballades, el 23,4% ha canviat de feina o d’empresa i el 52,9% ha experimentat altres efectes, com ara una menor disponibilitat laboral, limitacions en les possibilitats de promoció o l’adaptació de les tasques professionals.

Pel que fa a l’ús dels permisos parentals, el 89,7% de les persones ocupades, o no ocupades però amb experiència laboral, que han tingut almenys un fill han interromput la seva activitat laboral per gaudir del permís de maternitat o paternitat. Un 2,5% ha combinat aquest permís amb un permís parental addicional, mentre que el 7,8% no n’ha gaudit de cap. Aquestes dades mostren un ús generalitzat dels permisos de maternitat i paternitat, tot i que la combinació amb altres permisos continua sent poc freqüent.

En comparació internacional, les dades de l’INE per a Espanya mostren que el 33,4% de la població de 18 a 74 anys declara tenir responsabilitats regulars de cura i atenció d’infants de fins a 14 anys, de persones dependents de 15 anys o més, o d’ambdós col·lectius, amb una incidència superior de les dones en totes les situacions laborals.