Ja fa un parell de mesos que el centre de dia de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (FPNSM) va remodelar els seus espais perquè estiguin més adaptats a les necessitats dels usuaris. Aquesta rehabilitació es divideix en tres sales o zones que depenen de les característiques i requeriments de les persones que van a passar el dia al centre. La presidenta de la FPNSM, Celine Mandicó, comenta que ara mateix tenen 31 usuaris, tot i que les instal·lacions, que estan ubicades a una part de la planta baixa del centre, en podrien acollir fins a 51. De fet, “tècnicament en podríem acollir més, però volem que la persona tingui un espai més confortable”.
El primer d’aquests espais està destinat a aquells usuaris en procés de transició a l’etapa adulta. A la sala fan diversos jocs i activitats per millorar la memòria, la psicomotricitat i, sobretot, per passar-ho bé. Hi ha tant jocs individuals com col·lectius, i sempre els acompanya algú del centre que els facilita la millor atenció possible. L’altra de les tres sales està habilitada per aquells pacients que tenen una “conducta repte”. Mandicó explica que és un “espai adaptat i diàfan”, on els usuaris aprenen tant rutines diàries com a potenciar la seva autonomia. A més, gairebé cada dijous surten a fer una volta “per la comunitat”, d’aquesta manera cada vegada s’acostumen més al món exterior i a la vida corrent. Però per si en algun moment pateixen un petit moment d’estrès o angoixa, a la sala hi ha una petita habitació que se li’n diu de “dieta sensorial”. Quan algú té una petita crisi emocional pot anar a aquest espai “per tranquil·litzar-se” i calmar i passar d’una millor manera aquelles estones complicades. Dins hi ha una butaca i un gran coixí “per si algú necessita estirar-se un moment”. A més, poden canviar tant la intensitat de la llum com el color; amb tot, perquè “se sentin segurs i a gust”.
L’últim dels espais, però no menys important, és la sala d’envelliment. La responsable d’aquesta és Anna Jiménez, que la descriu com a “un espai càlid i acollidor que permet a les persones mantenir les qualitats que han après durant la vida”. Allà juguen a cartes, al dòmino, miren la tele, recorden vells temps. I sobretot “mantenen el vincle social”, que a aquestes edats, i sempre, “és molt important”. També potencien que siguin “més independents”; que puguin fer-se un cafè, anar al lavabo sols, agafar la jaqueta; en definitiva coses de la vida rutinària que potser poden semblar insignificants però que “tenen una gran importància”, no tant l’acció en si sinó el que significa.
Tot i que el renovat centre de dia fa unes setmanes que està en actiu, avui ha estat la inauguració oficial, i diverses distingides autoritats s'han apropar per fer un cop d’ull als nous espais. Entre ells hi havia el cònsol major de la capital, Sergi González, el ministre d’Educació i Universitats, Ladislau Baró, i el cap de Govern, Xavier Espot; entre d’altres. Aquest últim considera que aquesta nova imatge i funcionalitat és una “demostració més dels serveis de qualitat i excel·lència que tenim al país”. També aprofita per recordar que “gairebé la totalitat del finançament de la fundació l’aporta Govern”, tot i que en aquesta ocasió els fons econòmics els han fet “donacions privades”. Tot i així, i en tot cas, aquesta reforma demostra la “capacitat que tenen de reinventar-se i renovar-se”, i això és una qüestió d’orgull nacional.
Però qui realment va ajudar a fer la reforma, o com a mínim de la sala d’envelliment, van ser els propis usuaris. El Pere, que estava repassant un àlbum de fotos familiars on sortia ell quan era petit, ha explicat als representants polítics, que l’escoltaven amb atenció, com “vam ser nosaltres els que vam escollir el color de les parets!”, que són d’un verd fosc molt acollidor. Finalment, un altre usuari que també es diu Pere i és de Sant Julià, els ha convidat a fer el vermut, “sense alcohol, però”, avisava; i tots plegats han acabat de passar un dia especial. Val a dir, també, que tot i que la visita ha estat molt enriquidora, potser en algun moment tanta gent concentrada en un mateix espai –també hi havia altres personalitats i periodistes, és clar– ha estat una mica angoixant tant pels usuaris com per algunes treballadores. “Està molt bé que ens visitin”, reconeixia una d’elles, però mentre tothom ha envaït la sala, se n'ha anat a ajudar un jove noi que estava jugant a un joc de reconèixer imatges a una gran pantalla tàctil. Per cert, les ha encertades totes!
