“En una societat madura i rica com l’andorrana cada vegada més hi ha una tendència per part dels testadors de donar determinats llegats a causes d’interès general”. Ho ha explicat aquest vespre el notari Isidre Bartumeu en el marc del sopar solidari organitzat per Càritas Andorrana. De fet, aquest acte, que ha aplegat un bon nombre d’autoritats i ciutadans a l’hotel Fènix a Escaldes, ha servit de tret de sortida de la campanya de l’entitat per donar a conèixer els testaments solidaris. En aquest sentit, fa uns dies va anunciar que per fer-ho ha editat una guia bàsica en format de díptic on explica com les persones que realitzen un testament poden incloure Càritas Andorrana.

Segons el president de Càritas, Amadeu Rocamora, “una part molt important dels ingressos de l’entitat prové dels llegats que ens puguin donar”. I és per aquest motiu que volen fer conèixer a la societat andorrana aquesta possibilitat.

Tant Rocamora com Bartumeu han coincidit que “la cultura de tenir en compte en els testaments entitats amb finalitats socials correspon més a la cultura anglosaxona”. Així, segons el president de Càritas, molts dels llegats que han rebut són precisament “de gent de cultura diferent de la nostra i per això es vol fer saber a la gent d’aquí que és una bona possibilitat”. En relació amb això, Bartumeu ha referit que els anglosaxons i els nòrdics, “que viuen absolutament desconnectats de la seva família”, tenen aquesta voluntat d’afavorir determinades entitats. I una d’aquestes és Càritas, ha remarcat, tenint en compte per exemple que l’any passat van ajudar més de 1.300 persones i que per tant contribueixen a millorar la vida de la gent que ho necessita. Bartumeu ha estat molt clar sobre les condicions que han de complir els qui es plantegen poder deixar coses: “algú que sigui ric, que sigui generós i que vegi al seu voltant que hi ha gent que ho necessita”.

Les donacions continuen
“Càritas no ha notat una disminució en les donacions en absolut”. Ho ha reconegut avui Rocamora. I és que tot i que la crisi econòmica existeix, “malauradament sempre recau en els més febles”. Així doncs, ha indicat que els que poden donar “ho continuen fent”, la qual cosa afavoreix que l’entitat pugui seguir ajudant qui més ho necessita.