Hi ha molts tipus de mercats. Des dels que estan plens de fruita, roba barata i venedors cridant “oferta, senyora, dos melons per vuit euros!”, fins als medievals, que fan sempre aquella olor tan característica, que és una barreja d’encens, palla i embotit empebrat. Però un altre, que fa temps que visita Ordino, és el mercat artesanal. I aquest any ho ha fet amb tretze parades. I totes diferents. Entre elles n’hi havia d’espelmes aromàtiques, de formatges, de bijuteria i, fins i tot, d’olis de diversos sabors. A més, en una zona de la plaça de La Closa –on s’ha fet el mercat– hi havia un espai dedicat als més petits, amb diversos jocs i activitats que anaven a càrrec de la companyia de circ El Burro dels Jocs, que entretenien els nens mentre els pares rodaven per les paradetes. Han sigut tres dies que la calor no ha impedit del tot gaudir d’aquest meravellós espai als veïns de la parròquia i tothom que ha tingut la sort de trobar-se’l de casualitat.

La premissa del mercat artesanal és donar suport, promoure i reconèixer els productes de proximitat. Per això molts dels tenders eren del país, tot i que també n’hi havia de Catalunya. La primera parada que et trobaves en entrar era la de la Carol, que venia casetes de fusta de decoració. “Totes diferents i fetes a mà”, a més de personalitzables, ja que hi “puc posar el nom que vulgueu a la porta de la caseta”. La Carol estava molt contenta amb la resposta de la gent al mercat, “tot i la calor han vingut molts!”, deia rient. Tot i que també es lamentava que aquest any no s’hagués fet a la Plaça Major, ja que “hi passa més gent i és més maco dins del poble”, però el nou espai no estava gens malament.

Una altra paradeta era la de Cal Senzill. L’atenia el Josep Maria, que juntament amb la seva dona porten quinze anys fent sofregits i altres productes de conserva, com ara melmelades i allioli. Són de Bellpuig i fa catorze anys que pugen a diversos mercats del país. El Josep Maria és un ferm defensor dels productes de quilòmetre zero, i lamenta profundament que la gent no en consumeixi més, “els tenim a la vora però els compren de l’altra punta del món, no té cap sentit”. Ells només utilitzen productes de proximitat, i assegura que la diferència és abismal, “i no tenen gust de química!”. L’altre dia va atendre uns clients de València, que tenien terres amb tarongers, i els va preguntar que si els sobraven taronges què en feien, “doncs tirar-les, què vols que en fem?”, li van respondre. Diu que en sentir-ho gairebé es desmaia. “Caram, te les compro!”. Però reconeix que és molt complicat, i que la vida de pagès és molt dura i difícil, i a vegades no tens una altra opció que llençar l’excedent, si no te’l compra ningú. Ell, per la seva part, defensa que la seva feina ha de ser creativa, “no un copiar i enganxar, això és trampa”. A Cal Senzill estan sempre innovant, ahir tenien allioli de moniato i confitura de ceba amb ceps, per exemple. I té entre mans un nou allioli per a l’any que ve. “Ja ens ho diuen molts clients, ens hem de canviar el nom per Cal Complicat!”.