Truites amb plàstics als budells

“Com a tot arreu” els peixos a Andorra també tenen plàstics als budells. Almenys la meitat de les truites que es van pescar per poder efectuar el mostreig per al programa europeu Plastic0pyr, un projecte de dos anys en el qual el Govern d’Andorra ha participat com a soci juntament amb Espanya i França. En concret, de les 73 truites que es van capturar en tres indrets del país, 37 en tenien, puntualitza el tècnic de medi aquàtic del departament de Medi Ambient, Alain Grioche. 

Ens hem de remuntar al 4 de setembre del 2020, quan es van fer les primeres captures a Santa Bàrbara, just a sota d’Ordino. D’ençà d’aquell dia s’han fet dues captures més en èpoques de l’any diferents sota el pont del Castellar, a Arcalís, i al parc natural de Sorteny. “I encara que sigui allà a dalt a Arcalís algunes truites en portaven”, comenta. En concret, un 20%. “No és una proporció enorme però ja comença a indicar alguna cosa”.

Saber si als budells dels peixos hi ha microplàstics serveix per respondre a dos dels objectius principals del programa: entendre com va a parar el plàstic als ecosistemes, quin origen té i en quina quantitat per limitar la seva arribada al medi natural. Una de les primeres conclusions, encara que pugui semblar la més evident, és que “hi ha una relació amb les zones urbanes. Com més a prop passa el riu de les poblacions, més aportacions de plàstic hi ha”. Però Grioche insisteix que cal anar més enllà, perquè aquests plàstics arriben al riu en moltes ocasions portats per elements naturals. Així és que a més de les conductes incíviques, hi ha una part d’aquests plàstics que hi arriben portats pel vent i la pluja procedents de la vora dels camins, carreteres i contenidors d’escombraries. “No és tant que la gent tiri plàstic al riu, sinó que es llença a les escombraries, fa un cop de vent i acaba al riu”. 

Preguntat expressament sobre si el turisme és un element a tenir en compte, reconeix que al parc de Sorteny, que rep molts visitants, també s’han trobat plàstics, “però això no vol dir que tots els turistes llencin escombraries”. En aquest sentit posa com a exemple un estudi que s’ha fet al pic del Midi, a França, que es troba a més de 3.000 metres d’altitud, “i allà ja hi han trobat plàstics”, així és que el plàstic “ve de molt lluny, no necessàriament d’aquí al costat”, remarca. Un altre factor que porta el plàstic als ecosistemes és la treta de neu, perquè la que s’aboca al riu en porta, fa notar. D’aquí que es prenguessin mostres a Arcalís per veure com afectava l’estació d’esquí a l’entorn del riu. En relació amb les  burilles, la cosa és més preocupant perquè “se n’han trobat moltíssimes”, afirma, i cal recordar que el 100% del filtre d’una cigarreta és plàstic.

I d’on venen, doncs, les aportacions trobades al riu i què es pot fer per canviar hàbits? Segons Grioche, molts provenen d’envasos d’un sol ús fets amb plàstics lleugers i petits que es llencen a les escombraries i acaben al riu. Concretament es tracta dels embolcalls d’entrepans o de barretes energètiques, per exemple. En aquest cas, cal veure si es pot limitar l’ús d’aquesta mena d’envasos. Ara, si ens referim a les burilles, sí que estaríem parlant de comportament incívic, exposa l’investigador. I ho diu sense embuts: qui tira una burilla al riu o al costat del riu “és una persona bruta”. I encara que sigui més complicat, s’han d’esmerçar esforços a canviar aquesta conducta, “la gent s’ha de conscienciar”. Altres mesures tenen a veure amb polítiques que ja s’estan aplicant al país, com ara la reducció de plàstics als supermercats, facilitar la cadena de reciclatge i limitar-ne els usos quan anem a comprar fruita i verdura, per exemple, amb bosses reutilitzables.

Esbrinar l’impacte d’aquests microplàstics en les truites no era l’objectiu del programa i no se sap encara quina gravetat revesteix, però “segurament no és beneficiós per a elles”, aporta Grioche. Ara bé, sí que pot avançar que és probable que aquesta ingesta  afecti el creixement del peix i la densitat de macroinvertebrats al riu. El que sí que es pot inferir és que a més de les truites, hi ha altres animals que també tenen microplàstics als budells i que aquests concerneixen tota la cadena alimentària d’un ecosistema. L’investigador apunta que probablement hi haurà una segona edició del Plastic0pyr per analitzar aquest impacte.

Per recordar el primer Plasticopyr, a Espanya, França i Andorra, s’han instal·lat tres escultures de Sergi Quiñonero. El 3 de maig es va posar la de Sorteny intitulada Ésser natural.