"Ja les tenim aquí! Per fi ha arribat la solució que necessitava el país!", exclamen amb sarcasme la Marta i la Irene, dues bones amigues i, sobretot, conductores andorranes. I és que, com ja deuen saber, les rotondes del Km0 i Prada Casadet han passat al següent nivell, i ara són turborotondes! Aquest nom tant potent podria suggerir qualsevol cosa, des que a partir d'ara, en entrar a qualsevol de les dues, serem catapultats directament fins al Pas mitjançant una mena de joc complex de politges, fins que ens hi podrem passar tres hores centrifugant com una baldufa fins que agafem una velocitat supersònica. Però no. La realitat és que el canvi, a priori, és molt més simple: si pretén entrar a rotonda –és a dir, utilitzar-la amb el sentit amb el que van ser concebudes–, solament ho podrà fer des del carril esquerre; si va pel de la dreta, una línia contínua farà tot el possible per truncar-li les intencions. I el motiu? Doncs molt senzill: que el trànsit flueixi millor i evitar possibles accidents. Així que atenció, conductor. Respecti les turborotondes!
Però no es trobarà amb el nou mecanisme de patac, sinó que uns metres abans hi ha un parell de cartells que avisen que més endavant arriba una turborotonda. Per tant, la idea és que s'incorpori al carril pertinent amb l'antelació suficient per no tenir un ensurt. Però s'ha d'advertir el cartell, és clar. De moment, com acostuma a passar en la majoria de començaments, no tothom s'ha assabentat d'aquest canvi i accedeix a les rotondes com sempre ho ha fet. Per molt que sempre ho hagin fet malament... I és que aquí està la història. Potser les turborotondes realment funcionaran –ho sabrem d'aquí a uns mesos quan acabi la prova pilot–, però el que realment cal, tal com diu la Irene, és "una bona educació viària". I per això estan, entre altres, les autoescoles.
La Jenny és professora de Les Valls i explica que, de fet, "així és com s'han de fer les rotondes i com ho expliquem als alumnes". És a dir que el fet de pintar una línia contínua simplement reforça o reiterael que diu la norma. Tot i així, tothom que ha circulat per aquest país sap que entrar en una rotonda acostuma a ser com un bar de mitjanit, que saps com hi entres però no com en surts. Perquè "si tothom respectés la norma no hi hauria cap problema, però alguns tenen uns hàbits que són molt difícils de canviar". La Jenny explica que ahir al matí, just quan van entrar en funcionament les turborotondes, hi havia un cotxe patrulla a la rotonda del Km0, i "tots la feien perfecta, tu!", però a la tarda, quan el terreny estava ben clar, "de nou tothom se saltava el protocol". Però és positiva i confia que amb el temps "aconseguim que la gent respecti les rotondes". A veure si és veritat.
També ahir mateix, un altre professor de Les Valls acabava de fer una pràctica amb un alumne, i comentava que gairebé havien tingut un accident a la rotonda de Prada Casadet perquè "una senyora no s’ha assabentat de la turborotonda". Narrava que va haver de prémer el fre, que tenen tots els cotxes d'autoescola a la banda del passatger, per evitar l'impacte. "Ha anat d'un pèl!", deia. Però insistim, l'accident el pots tenir en una rotonda normal o en una de turbo o en qualsevol altra, està clar, però això deixa de manifest el que dèiem dels inicis i dels hàbits. Són complicats.
En aquesta mateixa rotonda, servidor va tenir la brillant idea d'anar-hi una estona a observar el panorama. En fi, s'ho poden imaginar. Quinze minuts van ser suficients per presenciar tres vehicles –de la matrícula dels quals no me'n vull recordar– que anaven pel carril dret i van entrar a la rotonda ignorant línies contínues, senyals previs, notícies als mitjans i publicacions a xarxes socials. Un d'ells es va endur el toc de botzina protocol·lari del cotxe que duia al darrere i que sí estava fent la rotonda per l'esquerra, però els altres dos van passar sense pena ni glòria. Però aquests són els casos on la infracció i el perill és més evident, ja que els que van per dins de la rotonda bé han de sortir-ne en algun moment, i si es troben amb un que ve per fora que els envaeix el carril... Però no és l'única situació on es trepitja la línia. De fet, la més habitual és quan es fa el canvi de carril a mitja rotonda, que podem dir que no té tant de risc perquè ho fas sabent que no hi ha un altre vehicle a la vora, però estàs igualment passant per alt la línia contínua, i la seva idiosincràsia és no ser trepitjada, oi?
En fi, sigui com sigui, el cas és que les turborotondes han vingut per intentar facilitar la vida als conductors i evitar el risc d'accidents, i això solament es pot veure com a una cosa positiva. Però de moment només són dues les glorietes que han evolucionat, i al Principat hi ha gairebé una rotonda per càpita. El José Antonio, que és taxista, comenta que la de la Unió, la de Govern o la de la Comella també serien bones opcions per intentar solucionar els embuts i trifulgues que s'hi acostumen a muntar. No seria fent-les turborotondes, perquè no hi ha espai, "però trobar alguna solució similar que redueixi el risc".
De fet, en el cas de les rotondes grans, la cosa "ideal seria que hi hagués tres carrils, però no hi caben, és clar". És per això que ens hem de conformar amb el que tenim, i cada vegada intentar que sigui més fàcil i, sobretot, segur entrar en una rotonda. No eliminarem els accidents ni les cues ni la gent que no sap que existeixen els intermitents, però potser, de mica en mica, anem pal·liant aquests automatismes que fan que, de vegades, la carretera sembli una jungla de quitrà on impera la llei del campi qui pugui. I si les turborotondes són la solució, perfecte; si no, ja provarem una altra cosa. Un turbointermitent, potser?
