L’estudi Andorra: Diagnosi social 2010, presentat per Càritas Andorrana i la Fundació Crèdit Andorrà, revela unes xifres preocupants, entre les quals que el 10% de les persones enquestades manifesten que amb els ingressos que tenen no poden arribar a finals de mes, mentre que un altre 19,3% està en situació de precarietat econòmica i un 17,2% pateixen un estat de vulnerabilitat social, cosa que vol dir que es tracta de llars que no només tenen problemes econòmics, sinó que pateixen altres situacions que fan que les seves condicions siguin molt més complicades de resoldre.

Una altra dada destacable és que l’11,8% de les llars creuen que els seus ingressos familiars són poc o gens estables. En aquest sentit, cal posar en relleu que un 10% d’aquestes llars se sustenten amb uns ingressos que són inferiors als 900 euros, mentre que un 2,5% assegura que no supera els 600 euros. És especialment preocupant la situació de les persones més grans de 64 anys, les llars monoparentals i aquelles en què hi ha més de quatre membres, ja que es mostren molt més vulnerables.
D’aquesta manera, tal com va destacar un dels responsables de l’estudi, Raúl Flores, del 19,3% de les llars que estan en situació de precarietat, aquesta és més intensa a les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes, i a més a més es considera que és “molt intensa” en aquelles llars monoparentals, que principalment estan sustentades per la mare, un 47,3%.
Quant a l’edat de les persones que estan en aquesta situació, cal destacar que un 34,7% tenen més de 64 anys. Aquestes dades de precarietat són similars, segons Flores, a les que es donen als països de l’entorn, ja que a Espanya el llindar de pobresa se situa en el 21,6%.
Pel que fa a la vulnerabilitat social, cal destacar que del 17,2% de persones que estan en aquesta situació, en un 11,5% dels casos és “relativa”, mentre que en un altre 5,7% és severa. A més a més, per zones cal remarcar que és més intensa a les parròquies de la Massana, Encamp i Sant Julià, i entre les famílies de quatre membres o més. També és més freqüent que es doni entre persones de nacionalitat portuguesa o en altres diferents de l’espanyola, la francesa, la portuguesa i l’andorrana. Pel que fa a l’edat, són més vulnerables socialment aquelles persones que tenen entre 55 i 64 anys.
Respecte a l’estat de salut, cal destacar que el 9,7% de les llars té alguna persona discapacitada o malalta crònica, mentre que un altre 2,3% alguna persona depenent i la situació és més elevada en les parròquies centrals. Cal destacar que l’estudi assenyala que les causes més destacades que poden portar les llars a la vulnerabilitat són la separació o el divorci i els problemes de salut i les depressions.
Pel que fa als serveis socials, cal destacar que el 9,4% de les llars ha fet servir algun tipus de servei al llarg del darrer any i el 60,5% hi han anat per problemes econòmics.
Una altra de les qüestions abordades per l’estudi és la percepció de les desigualtats socials. En aquest sentit cal assenyalar que el 56,5% de les persones enquestades exposa que n’hi ha moltes, mentre que un altre 34,9% diu que alguna, així que el 91% dels entrevistats consideren que hi ha desigualtat social al país. A més, hi ha la sensació que la situació ha empitjorat en els darrers anys.
Sobre aquestes dades, mossèn Ramon Sàrries va manifestar que entre l’estudi que es va fer el 2001 i aquest es pot evidenciar que han crescut les llars amb necessitats, tot i que va assenyalar que a Andorra cal tenir en compte que moltes persones que estan amb dificultats sovint tornen al seu país d’origen, ja que, si no, la situació seria encara pitjor, tal com va afegir.
Quant al perfil d’aquestes persones amb problemes, va exposar que es tracta de casos més “prolongats”, és a dir, que triguen més temps en poder resoldre la seva problemàtica. Sàrries va concloure que, tot i així, a Càritas es donen algunes excepcions, com és el cas del banc d’aliments, ja que es dóna una fluctuació d’usuaris tot i que les xifres augmentin. Sàrries també va destacar el “gran esforç” que s’està fent des de les administracions per respondre a les necessitats socials i el fet que la societat andorrana és “solidària”.