El parc d'habitatges ha crescut més d'un 40% a l'Alt Pirineu i Aran en el primer quart de segle, situant aquest àmbit territorial com el primer de Catalunya amb el percentatge d'increment més elevat. Destaca el fet que més de la meitat dels 72.955 habitatges que hi havia el 2021, un 57,23%, corresponien a segones residències, segons dades del cens de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La xifra contrasta amb la de dues dècades abans, quan el percentatge d'habitatges familiars no principals era del 41,06%. Per comarques, el pes de les segones residències suposa un 64,35% a la Val d'Aran, un 63,26% a la Cerdanya, un 62,22% al Pallars Sobirà, un 60,59% a l'Alta Ribagorça, un 52,77% al Pallars Jussà i un 42,32% a l'Alt Urgell.

La xifra d'habitatges familiars no principals s'ha gairebé duplicat en vint anys a l'Alt Pirineu i Aran, passant dels 21.309 de l'any 2001 als 41.753 al 2021, tot i que aquesta situació no es dóna a tots els municipis per igual, sinó que es concentra principalment als que estan a prop d'estacions d'esquí, i per aquesta raó a l'Alt Urgell la concentració de segones residències és menor. 
Mentrestant, els habitatges que són d'ús habitual han crescut prop d'un 30%, dels 24.014 del 2001 als 31.202 de l'any 2021, però l'accés a un lloc on viure és un dels principals problemes que reconeixen les administracions i les locals demanen més instruments per enfrontar el problema. 

Així, per posar un exemple, a Josa i Tuixén (Alt Urgell), un municipi de poc més d'un centenar d'habitants on no s'ha fet cap nova construcció en aquest primer quart de segle, hi ha demanda per part de diverses famílies que s'hi volen instal·lar al poble. La seva alcaldessa, Marta Poch, assegura que "les zones que hi ha per desenvolupar són inviables". Així, detalla que tot i que hi ha promotors que estan interessats a construir habitatges a tocar del nucli antic no ho fan pels elevats costos. "Continuem una vegada més sentenciats a què el nostre poble no pugui créixer en habitatge", conclou Poch. L'alcaldessa demana que es posi en marxa la iniciativa de tenir un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) adaptat a la realitat de l'àmbit rural. En el seu cas, la normativa vigent és del 2013 i ha quedat "completament desfasada amb les necessitats actuals". A més, afirma que elaborar un altre POUM els suposa una despesa de 100.000 euros durant 4 o 5 anys, fet que per un ajuntament petit com aquest és "inviable".

Per la seva banda, el gerent de l'Associació d'Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), Albert Puigvert, defensa la necessitat de posar en marxa "un sistema més àgil, més efectiu i més ràpid" a l'hora d'elaborar el POUM i assegura que aquesta flexibilització de la normativa és "urgent".