El nombre de famílies que reben una prestació social s’ha triplicat del 2007 al 2011, segons va evidenciar ahir el ministeri de Salut i Benestar basant-se en l’anàlisi que s’ha fet de manera conjunta entre diferents departaments de l’administració.

Així, un 15% de la població rebia una ajuda social el 2011. D’aquesta manera, mentre que el 2007 els beneficiaris eren 1.512 llars (4.253 persones), l’any passat la xifra es va situar en 4.370 (11.673 persones). A aquestes dades cal afegir que el 2010 es va constatar que el volum de persones que estaven per sota del llindar econòmic de precarietat, és a dir, que havien de sobreviure amb uns ingressos per sota del 50% del salari mitjà, era el 5% de la població.
En relació amb aquesta anàlisi, cal destacar que percentualment el tipus d’ajuda que arriba a un volum més alt de població, el 5,3%, són els complements no contributius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Pel que fa a la resta de prestacions, en general totes han experimentat un increment del 2007 al 2011 i, de fet, l’import destinat a ajudes socials s’ha quintuplicat en aquest període passant de 3,8 milions a 17,3. Aquest any, a més, es preveu que la dotació per a les ajudes sigui encara més alta, concretament de 24 milions. En aquest sentit la titular de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va posar en relleu que s’estima que el volum de persones que necessitin una ajuda s’incrementi i que la voluntat de l’executiu és “donar ajudes a la gent que realment les necessiti”.
Pel que fa a les crítiques sorgides últimament sobre retards en el pagament de les ajudes, des del ministeri es va defensar la diligència en la prestació d’aquests ajuts i els “mecanismes d’acció immediata”. En aquest sentit, l’assessor de Benestar Ramon Nicolau va explicar que en una setmana una persona pot tenir hora per ser atesa per un treballador social i en qüestió de 24 hores pot veure cobertes les seves necessitats més immediates: habitatge i alimentació. D’aquesta manera, Nicolau va posar en relleu que si la persona va a aquesta primera visita amb la documentació necessària el Govern es fa “garant” de la seva situació de lloguer i pot rebre els vals corresponents per anar als centres comercials que tenen acords amb l’executiu per comprar menjar. A més, per a les situacions més greus, el Govern disposa d’habitacions en hotels, on les persones poden ser allotjades. Un cop es tramita la demanda no urgent, el que és “normal”, segons va afegir Nicolau, és que la persona rebi resposta a la petició d’ajuda en un mes i mig.

Perfils
Quant al perfil dels beneficiaris d’aquestes ajudes, Nicolau va explicar que és freqüent el cas de persones que es queden sense feina i que això deriva en una situació de precarietat, que sovint es manté per un període llarg. Aquestes situacions “preocupen” el ministeri, però, segons va afegir el tècnic, “encara és més preocupant” el cas de parelles amb fills que estan sense feina i tenen serioses dificultats econòmiques. Aquest perfil ocupa una part important de les prestacions que es donen des del Govern.
Davant aquesta situació, segons Rodríguez, el ministeri té diferents reptes, entre els quals hi ha fomentar la prevenció. En aquest sentit, va exposar que els agents implicats a garantir el benestar social han d’estar “atents”, ja que sovint “una situació normal pot passar ràpidament a una de precarietat”, i en aquest sentit va recordar casos de famílies amb hipoteques i fills que de sobte perden la feina i van “de dificultat en dificultat”. “El repte, a més de la presa en càrrec i la reinserció, és la prevenció”, va concloure la ministra.
Així mateix, Rodríguez va exposar que és molt important “millorar la informació” perquè les persones sàpiguen quines ajudes poden demanar. En aquest sentit, va destacar el rol dels comuns. I precisament sobre aquest paper de les corporacions una altra de les qüestions que es van posar sobre la taula en la roda de premsa per explicar les conclusions de l’anàlisi de les prestacions socials és la posada en marxa del menjador social d’Andorra la Vella.
Nicolau va posar en relleu que les dades que facilitin els usuaris seran trameses al Govern, que d’aquesta manera podrà avaluar, d’una banda, si hi ha població desatesa i, de l’altra, que no hi hagi duplicitats, és a dir, que una persona no rebi ajudes similars de diferents entitats. L’expert també va fer una crida a la població a “perdre la por” i demanar l’ajuda en el moment en què sorgeix la primera necessitat.

Un creixement generalitzat dels beneficiaris en totes les ajudes socials
L’anàlisi de les prestacions econòmiques socials posa en relleu quina ha estat l’evolució d’aquestes ajudes des de l’any 2007 fins al 2011. A grans trets, cal destacar que totes les prestacions han experimentat un increment dels beneficiaris. Així, mentre que el 2007 el volum de població que es beneficiava d’una ajuda era del 5%, l’any passat la xifra ja se situava en el 15%. Tret dels ajuts escolars, cal destacar que les prestacions per a l’habitatge de lloguer han passat de l’1,8% al 2,7%.
Pel que fa als ajuts a l’atenció social primària (prestacions per a l’habitatge, alimentació i cohesió social), el 2007 arribaven al 0,9% de la població, mentre que el 2011 ja eren de l’1,4%. També han crescut les ajudes per la prestació de la des­ocupació involuntària, que passa del 0,1% del 2009 al 0,9% de l’any passat, i les ajudes a les persones minusvàlides, les pensions de solidaritat per a la gent gran i les prestacions familiars que atorga la Seguretat Social.
Quant als ajuts d’educació, cal destacar que en aquest període de temps analitzat també han experimentat un creixement i, així, les xifres indiquen que s’han duplicat. Tal com va exposar el director de Salut i Benestar, Josep Maria Casals, el 70% d’aquestes prestacions d’educació estan destinades al menjador escolar.