Fins a un 5% dels ciutadans es plantegen canviar d’habitatge i l’estan “buscant activament” arran de la pandèmia de la Covid-19. Així es desprèn dels resultats de l’Observatori del Centre de Recerca Sociològica (CRES) corresponent al primer semestre de l’any que, de la mateixa manera que en treballs anteriors, inclou una sèrie de preguntes amb relació a l’habitatge.
L’estudi, fet a partir d’una enquesta telefònica a 742 persones majors de 18 anys escollides de forma aleatòria entre el 9 i el 27 d’abril passat, posa de manifest també que fins a un 11% dels ciutadans ja buscaven un nou habitatge abans de la crisi provocada per la pandèmia de coronavirus i que hi ha un 5% dels enquestats a qui els agradaria canviar d’habitatge però afirmen que no poden.
Els motius de les persones que busquen un nou habitatge arran de la crisi són principalment de caràcter econòmic. Així, en el 29% dels casos s’assegura que es vol canviar per abaratir el cost de l’habitatge, un 18% afirma que és per una raó d’espai, que vol un pis més gran o una casa unifamiliar, mentre que un 16% vol canviar per una qüestió d’emancipació, ja que conviu amb els progenitors.
En canvi, entre les persones que ja buscaven un pis abans de la Covid-19 gairebé un 30% manifesta voler un habitatge més gran, un 27% perquè en voldria comprar un en propietat i únicament el 18% manté que busca un habitatge més econòmic. En menor proporció se citen motius relatius a una millora de la ubicació geogràfica o a l’emancipació, un 6% en els dos casos, o altres com un canvi de parròquia (2,1%) o per humitats, freds o sorolls (2,6%).
Quant als enquestats que mantenen que volen canviar però no poden, el 79% justifiquen la voluntat de canvi per l’alt cost de l’habitatge i, en menor proporció, per la seva situació actual (9%) o per canviar d’ubicació geogràfica (1,7%).
Pel que fa als perfils dels qui persegueixen un canvi, són les persones més joves les qui busquen activament un habitatge, tant des d’abans de la pandèmia com arran d’aquesta. Des del punt de vista de l’ocupació, es constata que els treballadors de la indústria i les persones a la llar són les qui en major proporció manifesten buscar un habitatge ja des d’abans de la crisi, mentre que els treballadors del comerç i els aturats són els que en major proporció volen canviar d’habitatge arran de la pandèmia. Finalment, quant a nacionalitats, els ciutadans francesos i els de nacionalitats diferents a l’andorrana, espanyola i portuguesa, són els que més diuen buscar un nou habitatge.