Un 81% dels enquestats té una visió positiva de la immigració

L’Observatori del segon semestre del CRES ha analitzat, també, la percepció que tenen els ciutadans sobre la immigració. En aquest sentit, el director del centre de recerca, Joan Micó, va destacar que la visió és majoritàriament positiva i que a més, es redueix de manera significativa en comparació amb el 2013 el nombre de persones que la consideraven negativa.

Així, el 81% dels enquestats en aquesta ocasió diu que l’arribada de gent forana és positiva per al país, per sobre del 73,7% que responia en aquesta mateixa línia el 2013 i també per sobre del 76,4% que opinaven el mateix el 2007. D’altra banda, els que mostren una visió negativa se situen en un 6,3%, molt per sota del 14,7% del 2013 i també menys que el 8,4% del 2007. Els canvis soferts els darrers sis anys, Micó els va lligar amb el context econòmic d’un moment i altra de l’enquesta. “El 2013 hi havia més gent que tenia una visió negativa pel moment de recessió, ja que s’atribuïa als immigrants la falta de feina o els salaris baixos”. Tot i així, va remarcar que “en general la visió era molt positiva”. És clar, però, que com que “l’escenari ha canviat i no tenim problemes d’atur o és molt més petit, els resultats d’aquestes preguntes també han canviat”.

Entre els motius per considerar bona l’arribada d’immigrants hi ha la necessitat de mà d’obra (67,5%), l’afavoriment del desenvolupament i l’economia del país (34,8%), l’intercanvi cultural (17,9%) o per treballar en aquells llocs que no volen els andorrans (7,1%). D’altra banda, els arguments per justificar la percepció negativa recullen el fet que no hi ha feina per a tots (30,5%), que no li agrada el perfil d’immigració (27,4%), hi ha massa gent (26,7%), conflictivitat o problemes (17,1%) o que els immigrants fan baixar els salaris i que accepten salaris baixos (11,6%).

No hi ha diferències estadísticament significatives en funció del sexe o el nivell d’estudis i la consideració sobre la immigració, però sí que és cert que els enquestats d’entre 18 i 24 anys i els majors de 55 són els que més diuen que la immigració no és ni positiva ni negativa per Andorra (14%), i a mesura que l’edat dels enquestats augmenta també augmenta la percepció negativa envers la immigració (d’un 3% dels més joves a un 8,5% dels més grans). En funció de la nacionalitat, els enquestats de nacionalitat portuguesa són els que amb més freqüència consideren que la immigració és positiva per Andorra (88%), seguits dels enquestats d’altres nacionalitats i dels andorrans (un 81% en cada cas). En canvi, els francesos són els que més freqüentment han mencionat que la immigració és negativa per Andorra (16%).

Política
Cal dir, però, que la visió positiva també es tradueix en un aval a les polítiques que es duen a terme en relació amb l’entrada d’immigrants al país. El 62,3% aposten per mantenir la política actual, per sobre del 52,9% que ho defensava el 2013, un 17,1% creu que cal facilitar més l’entrada i un 10,7% voldria que es fos més restrictiu. En aquest darrer cas, la xifra és molt més baixa que el 27,3% que ho defensava fa sis anys.

De la mateixa manera, el 66,7% dels enquestats creu que no hi ha d’haver preferències d’entrada en funció del país d’origen i un 67,8% rebutja que  hi hagi restriccions d’entrada per alguns països concrets. Amb tot, qui voldria restriccions les aplicaria a immigrants dels països de l’est o àrabs.

També destaca el fet que un 51,2% dels enquestats (un 50% quan responen persones de nacionalitat andorrana) està d’acord amb què els immigrants puguin tenir temples propis on practicar la seva religió, mentre que un 41,1% hi estan en contra. El 2013 només ho defensava el 44,5% i ho rebutjava el 44,3%.

Les esllavissades es consideren el principal risc natural del Principat

L’enquesta del CRES va preguntar aquesta vegada per la percepció sobre els riscos naturals. Així, la majoria dels enquestats considera que les esllavissades són el risc que més afecta el país (un 3,3 sobre 5). Aquesta consideració Micó la va atribuir a la proximitat amb l’esllavissada que va afectar la zona de la Portalada aquest estiu, ja que l’incident va tenir lloc a l’agost i l’enquesta es va fer a l’octubre. En segon lloc se situen les allaus de neu i les fortes nevades (3 sobre 5 en els dos casos). Tot i així, la major part dels participants en l’Observatori (92,7% se senten molt o bastant segurs davant dels riscos naturals, un percentatge que ha crescut en comparació amb la darrera vegada que s’havia introduït la qüestió, l’any 2005. Lligat amb aquesta percepció, els resultats de les consultes fetes pel CRES mostren que quasi un 56% dels enquestats creueu que el país està ben preparat per fer front als riscos naturals.

En aquest àmbit, però, destaca el fet que més de la meitat de la població enquestada (57%) creu que no té suficient informació sobre els riscos naturals a Andorra i el 40% respon de manera contrària. Encara que el volum pugui semblar elevat, el percentatge ha disminuït força si se’l compara amb el 2005, ja que en aquella ocasió eren un 66% dels enquestats els que detectaven manca d’informació.

El CRES també va preguntar quins són els mitjans més adequats perquè Protecció Civil informi la població, i la televisió (35,8%) i les xarxes socials (30,2%), van ser els dos canals amb més adeptes. Joan Micó va detallar que en aquest cas es veu clarament la influència de l’edat en la resposta, que ja és la gent de més edat qui es decanta per la televisió, mentre que els més joves són els que es mostren partidaris de les xarxes socials.