Els sindicats USdA, SAT i Sitca han recollit fins ara, des que van posar en marxa la campanya a principis d’aquest mes de juliol, unes 800 opinions en relació a la possibilitat que els residents puguin votar a les eleccions comunals. La conclusió en aquests moments, que evidentment pot anar variant a mesura que es vagin recollint més opinions, és que al voltant del 80% dels enquestats consideren que els residents haurien de poder votar una vegada transcorregut un cert temps de residència al país, ja siguin 5 o 10 anys. Un 48% dels que donen la seva opinió favorable es decanten per aquesta primera xifra, i un 31% ho fan per la segona.
Ara per ara, de les 612 consultes que ja tenen classificades informàticament els tres sindicats, el 96,7% dels enquestats, és a dir 592, es pronuncien a favor que els residents puguin gaudir d’aquest dret, mentre que tan sols l’1,9%, és a dir 12, ho fan en contra i també s’han recollit 8 opinions que es consideren nul·les (1,3%). 
De les persones que estan a favor que els residents puguin votar, al voltant del 48% es decanten per una residència mínima de cinc anys per poder exercir el dret de vot en les comunals, mentre que una part també molt important, més del 31%, considera que s’hauria de demanar com a mínim deu anys al país per poder exercir aquest dret. Per la seva banda, el 9% dels enquestats afirmen que ja n’hi hauria prou amb un any de residència per poder votar, mentre que, a l’altre extrem, un 0,5% troba que s’hauria d’exigir un mínim de dotze anys de residència.
Els que ja d’entrada permetrien que poguessin votar els residents, encara que acabessin d’arribar a Andorra, i per tant encara que no tinguessin ni un any de residència, també representen un percentatge reduït del 2,5%, mentre que els que mantenen que almenys ha de fer un any que visquin al país suposen al voltant del 10%. Finalment, els que es decanten per 2, 3 o 4 anys de residència representen el 3,7%, el 3,2% i el 2,1%, respectivament.
Fins ara hi ha més homes que dones que hagin volgut respondre a l’enquesta: 338 enfront de 274. Per nacionalitat, la majoria de les persones que han opinat fins ara, 286, són andorrans,   199 són espanyols i 60, portuguesos. En tots tres casos, la mitjana d’anys de residència que creuen que haurien de tenir els residents per poder votar és de sis anys. L’objectiu dels sindicats és superar les 5.500 firmes per presentar-les als grups parlamentaris.