Un (altre) sanitari que esclata

Gairebé la meitat dels professionals sanitaris a l’Estat espanyol té un alt risc de patir un trastorn mental després de la primera onada del coronavirus i un 14,5% el pateix de forma discapacitant, és a dir, amb repercussions clares en la vida professional i personal. Ho indica un estudi liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges del Mar, amb dades de més de 9.000 treballadors de 18 centres sanitaris de l’Estat, en el marc del projecte Mindcovid. Els símptomes principals són depressió, ansietat, atacs de pànic, trastorn d’estrès posttraumàtic i abús de substàncies. Segons un segon estudi, dels mateixos autors, un 3,5% dels sanitaris presenta ideació suïcida activa en l’últim mes.
    
Baixant del que és general a l’exemple particular, mentre es donaven a conèixer les dades de l’estudi genèric, aquí ben a prop un sanitari de l’hospital de la Seu esclatava per les xarxes socials: a la frustració que viu com a professional s’hi afegeix el positiu per coronavirus que li acabaven de comunicar. “Després d’anul·lar de cop la interacció social, després de protegir-me  a tope durant la meva feina, després de dutxar-me cada dia després de treballar per tal d’ arribar a casa ben net... no ha servit de res.” Molt emprenyat, Xavi Munt denunciava la gestió de la pandèmia feta tant des del govern de la Generalitat com des de l’Ajuntament de la Seu. “No hi ha hagut restriccions per Nadal, i tots els que ens hem quedat a casa som els que pringuem després”.
    
I un avís a navegants general: “A la ciutadania us demano més respecte per la gent que per 1.200 euros estem disposats a cuidar-vos i ajudar-vos quan més ho necessiteu”. Una demanda lògica de part de professionals que, com ell, “he donat tot el que he pogut i més per ajudar la gent, fins i tot he agafat l’alta voluntària perquè feien falta mans. I ho tornaria a fer”.