L’àliga és el principal depredador dels isards. Així que s’ha d’anar amb compte perquè un dron sobrevolant-los seria fàcilment confós amb l’au amenaçant pels animals, que correrien espantats. Ho explica Ferran Teixidó, cap del cos de banders, mentre els seus tècnics fan una demostració al llac d’Engolasters del funcionament de l’aparell amb què compten des de fa cosa de tres mesos. L’objectiu, que els faciliti les tasques de vigilància i control de les àrees de pesca, la caça i el seguiment de la fauna salvatge. Però, tornant als isards, amb aquesta cura i limitacions, per no foragitar-los i per no pertorbar la vida dels animals en llibertat. “Nosaltres hem de ser els primers a respectar les regles”, insistia Teixidó.
L’artefacte ha suposat una inversió d’un miler d’euros aproximadament i uns quants mesos perquè dos dels membres del cos tinguessin la llicència (i la destresa) per pilotar-lo. Dos ara per ara; potser en el futur en seran més. Però pas a pas, advertia Teixidó. “També calia registrar-lo com a dron d’Estat i tenir unes assegurances i protocols ben definits”. Per exemple, l’advertència que han de fer a Heliand cada vegada que enlairen el dron per evitar problemes, tot i que, matisava Teixidó, és improbable que un aparell que no pujarà més enllà dels 500 metres interfereixi amb cap helicòpter. Però els protocols, novament, hi són per ser respectats.
Una eina interessant per als banders, que els facilita considerablement la feina. Per controlar la pesca als llacs i estanys del país, per exemple. A Engolasters, on escenificaven ahir la demostració, no caldria: és fàcilment accessible i en una ullada controlen perfectament tot el contorn. Però hi ha moltes masses d’aigua disperses per tota la geografia i per anar d’una a l’altra cal invertir un temps considerable. Així s’escurça i les tasques de vigilància es poden efectuar amb molta més eficiència. Igual que en el cas del seguiment de la fauna. Si fins ara el bander s’havia d’enfilar pels rocs fins als nius (quan eren buits) d’aus protegides com l’àliga daurada o el trencalòs i això suposava pràcticament una jornada sencera de feina, “amb el dron hi arribem fàcilment, en trenta segons i sense pertorbar l’espècie: dona una informació important, perquè en podem fer fotos, vídeos, i en un temps molt més curt”. Aquesta, la del temps, és la variable que recalca Teixidó, “al final, tenim els recursos que tenim i allò que costaria fer dues setmanes, ho pots acabar en un dia amb eines com aquesta”. I les “imatges aèries són molt importants per fer el seguiment de les espècies”. Ara bé, “és molt important ser molt prudent” en l’ús del dron: “tenim una llei de protecció dels animals i som els primers que l’hem de complir”.
De moment no han començat a utilitzar-lo en el control de la caça furtiva. “Precisament perquè l’isard s’estressa molt amb el dron”, que pot confondre amb una àliga daurada, el seu enemic natural. “Hem de fer una evolució i començar per unes feines concretes: la caça furtiva ara per ara hi ha altres maneres de vigilar-la”.
En aquests tres mesos tampoc no s’ha aplicat cap sanció als pescadors gràcies al dron. “Tampoc volem que sigui una eina repressiva, sinó de prevenció i control”, conclou Teixidó.
