Més d’un 20% dels ciutadans van haver de demanar algun tipus d’ajut públic o privat l’any passat, segons es desprèn del segon Observatori del 2021 presentat fa uns dies. I encara que no totes, bona part d’aquestes peticions van tenir a veure amb la crisi desfermada per la pandèmia en els darrers dos anys i que ha provocat una precarietat molt acusada, sobretot entre els treballadors, tal com també va posar en relleu l’estudi presentat dijous passat sobre la incidència de la Covid en l’economia de la classe treballadora. 

Anant al detall de les dades aportades per l’Observatori, de les prestacions sol·licitades a l’Administració pública durant el segon semestre de l’any passat, 10,6% van ser similars a les del mateix període del 2020 (10,3%). Però més enllà d’aquestes dades que són les més possibles de quantificar, és significatiu l’augment de les demandes d’ajuda econòmica a familiars, amics, coneguts i entitats com ara Creu Roja Andorrana o Càritas. Així, aquestes ajudes no oficials es van enfilar a un 10%. Dit d’una altra manera, un de cada cinc ciutadans, per poder tirar endavant va haver de sol·licitar ajudes a l’Administració i pràcticament en la mateixa proporció ho va haver de fer en el seu àmbit privat. És a dir, un 8% van demanar als seus familiars que els donessin un cop de mà per sortir-se’n i un 1% es van adreçar a amistats i persones conegudes. També cal tenir en compte que un 1%  ho va fer a les entitats socials i un altre 1% més va demanar altres tipus d’ajudes a bancs, com ara crèdits i préstecs, i a la pròpia feina. 

Els joves, a la família 
Tot i que els joves van ser els que menys ajudes econòmiques van demanar, els que ho van haver de fer van acudir als seus familiars (17%). Si tenim en compte la nacionalitat, es comprova com les persones del grup d’altres nacionalitats són les que més ajudes van necessitar d’amics i familiars, seguides de portugueses, andorranes, espanyoles i franceses. En relació amb el nivell d’estudis, es pot afirmar que les persones amb un nivell primari o secundari bàsic són les que més van acudir a les ajudes de l’Administració pública. Quant a l’ocupació, es comprova com la població que es trobava en situació d’atur va ser la que més va demanar ajudes i prestacions públiques (31%), seguit del col·lectiu dels treballadors del comerç i l’hostaleria, amb un 16%. 

Pel que fa als grups de població menys afectats, destaca el dels professionals i tècnics i les mestresses de casa, amb un 95% de respostes que confirmen que no van necessitar cap mena d’ajuda econòmica, seguits dels directius, propietaris i els comandaments intermedis, amb gairebé un 90% de respostes. Pel que fa a les sol·licituds d’ajudes a les entitats socials, es comprova que pocs col·lectius van haver d’acudir-hi i que van ser els aturats i el personal administratiu els més perjudicats, amb un 3% en ambdós casos.   

Per al lloguer i la CASS
En relació amb la tipologia d’ajudes, les demanades a l’Administració en l’àmbit de l’habitatge van ser les més recurrents, en un 34% dels casos, i sobretot per poder fer front al pagament del lloguer. Seguidament, se situa la que té a veure amb el reemborsament del 100% de la CASS (16%), i les ajudes relatives al fill a càrrec (entre un 11 i un 12%) ja fossin en l’àmbit de l’educació (beques, estudis, menjador) o de la manutenció, per poder cobrir les seves despeses en alimentació i ajudes dels serveis socials. També hi va haver un 10% dels ajuts relacionats amb la pensió de solidaritat per a la gent gran, un 9% a la prestació de l’atur involuntari i un 5% a les ajudes de l’àmbit laboral, com ara els crèdits tous i d’altres ajudes per a les empreses. Finalment, destaca un 8% que afirma que va sol·licitar algun tipus d’ajuda, però que o bé no li va ser concedida, o bé no va ser suficient per redreçar la seva situació econòmica.

No sempre és suficient
I és que sol·licitar un ajut, a més, no vol dir que l’ajut hagi estat concedit ni tampoc que hagi estat suficient per pal·liar la necessitat dels ciutadans. Així, prop d’un 37% dels enquestats que van haver d’acudir a qualsevol mena d’ajuda econòmica manifesta que els ajuts rebuts no van ser suficients per redreçar la seva situació econòmica i els que més se’n van ressentir van ser els residents d’altres nacionalitats i les persones sense estudis. En referència a l’ocupació, es constata que els col·lectius més perjudicats van ser el dels professionals i tècnics, seguits de la població en situació d’atur. Per contra, la totalitat dels estudiants i les mestresses de casa que han hagut d’acudir a algun tipus d’ajuda afirma que han estat suficients, seguits pel col·lectiu dels treballadors no qualificats, amb un 74%.