Si es miren les dades sociodemogràfiques dels enquestats en la darrera onada de l’Observatori que realitza el grup de sociologia d’Andorra Recerca + Innovació, es pot treure la conclusió que la meitat de la població treballa com a mínim un cap de setmana al mes, i que un de cada quatre assalariats ho fa tots els caps de setmana. De fet, és una mica més, el 28,6%. Un 13,2% ho fa dos caps de setmana al mes i un 5,5%, un. El 47,5% afirma no treballar habitualment els caps de setmana i un altre 5,2% diu que només treballa els caps de setmana en certes temporades de l’any.
No és l’única dada destacable. Un 35,4% de la població té estudis universitaris i un 18,2% estudis de formació professional de grau mitjà o superior. El 24,6% té l’ensenyament secundari superior i un 17,8% el bàsic, mentre que un 3,9% no té estudis o no ha acabat els primaris. Traient el 16,3% de jubilats, tenim que un 18,1% són professionals tècnics o similars, un 16,1% treballadors del comerç, l’hostaleria i serveis personals, un 12,1% personal administratiu, un 9,9% treballa en la construcció, la indústria o l’agricultura, i un 15,1% són directius, propietaris i càrrecs intermedis. I aquí cal tenir en compte que hi ha més proporció d’homes ocupats com a directius o comandaments intermedis que de dones (un 19% davant d’un encara no 11%) i com a professionals i tècnics (un 21% i un 15% respectivament), sense prendre en consideració els empleats en la construcció i la indústria (on la proporció és de 18% a 1%), mentre que les proporcions es giren entre el personal administratiu (un 18% de dones per un 7% d’homes) i entre els treballadors no qualificats (un 5% elles i un 1% ells). Així, segons l’informe de l’AR+I, aquestes diferències “mostren una segmentació vertical” (amb els llocs de responsabilitat ocupats en major mesura per homes que per dones) i una altra “horitzontal” (amb sectors molt masculinitzats, com la construcció, i altres feminitzats, com els treballs administratius). En aquest punt, els investigadors de l’organisme parapúblic també assenyalen que “la major proporció de dones en els treballs menys qualificats està condicionada, en part, pel diferencial educatiu en funció del gènere de generacions intermèdies i avançades, i també es pot relacionar cert estancament o limitacions en la carrera professional de les dones a causa de la maternitat i les necessitats derivades de l’atenció a la família”.
La bretxa
Aquesta bretxa té repercussions. Així, les dones diuen en major proporció que els homes que cal millorar el preu i l’accés a l’habitatge (un 74% de les dones per un 67% dels homes), aspectes que també apunten més aquells en edat de treballar (entre els 30 i 44 anys un 75% i entre els 45 i els 64 anys un 74%). D’aquesta mateixa manera, hi ha més dones (43%) que homes (38%) que afirmen que la problemàtica del preu de l’habitatge els afecta directament, i a la inversa, ells estan més afectats pels problemes de trànsit que elles.
D’altra banda, a l’hora d’analitzar la situació econòmica del país, ells són més optimistes. El 57% dels homes diu que és bona o molt bona, i només el 40% de les dones nota amb aquesta qualificació. I elles són més nombroses en considerar que ha empitjorat el darrer any (un 51% d’elles per un 32% d’ells) i també que empitjorarà en el proper any (50,5% d’elles i un 35% d’ells).
I en aquesta mateixa línia, elles afirmen més que tenen dificultats per arribar a finals de mes (un 35% davant un 29%).
Tot això impacta també en la percepció de la salut, i en especial de la mental. Els homes (79%) consideren el seu estat de salut bo o molt bo en major mesura que elles (73%), i a l’inrevés, elles pateixen més ansietat (44% davant el 36% d’ells han presentat dos o més símptomes dels recollits en el test de Goldberg: nerviosisme o tensió, preocupació, irritabilitat i/o dificultats per relaxar-se), també és més probable que pateixin depressió (45% per un 30% d’ells) i se senten més soles (5% davant el 3%).
