Un desastre... de jutjat

Explica el regidor de Compromís per la Seu Àngel Rubio que aquí, en aquest edifici de la plaça Pati Palau que amb el temps i fins al 2003 seria seu dels jutjats, va passar part dels primers anys d’escolarització. Les Graduades, en deia la gent de la ciutat des que el 1911 s’hi va instal·lar el centre de primària: a la planta baixa, els nois; al primer pis, les noies. Cantar el Cara al sol i ensenyament en castellà perquè eren els anys cinquanta, i la plaça de davant, tota de terra, per jugar a futbol. El col·legi es va traslladar a l’actual Albert Vives el 1971 i el bastiment es va reconvertir en seu dels jutjats de primera instància. Fins al 2003. Des d’aleshores ha plogut. Sobretot sobre un edifici que  prop de dues dècades després presenta un interior desolador, com van comprovar els regidors de Compromís que fa pocs dies el van visitar, amb el vicealcalde, Francesc Viaplana, encarregat de franquejar-los l’entrada.

“Ens va caure l’ànima als peus”, confessa Rubio, en veure el ruïnós estat interior. Com en el cas de la ciutadella de Castellciutat, ha estat objecte de la cobdícia -el coure dels fils elèctrics- i el vandalisme. Amb l’agreujant que el bastiment se situa al bell mig de la Seu, insisteix el regidor, i no semblava difícil controlar l’accés ni que fos instal·lant una simple alarma.

“Quan els serveis del jutjat van marxar tot va quedar en perfecte estat, com és que no es va mantenir i es va deixar que es deteriorés així?”, es pregunta. El seu grup municipal, en nota de premsa, considera que “els successius governs d’ERC i Convergència han tingut una actuació deplorable i irresponsable, caracteritzada per una desídia extrema”. Que acabarà costant diners a les arques públiques, adverteixen, perquè revertir l’estat actual un cop s’hi pensi un ús per donar-li, serà costós, preveuen.

A banda de territori de brètols, a hores d’ara, l’únic ús que tindria el bastiment seria servir de magatzem per a la confraria de germans de la Seu on els armats guarden llances, tambors i cuirasses, accedint per una porta lateral, apunta Rubio. “Crec que seria un bon espai, si estigués en bon estat, per cedir-lo a entitats”, proposa el regidor de l’oposició.     
    
L’edifici va ser construït en temps del bisbe Francisco Antonio de la Dueña y Cisneros i del rei Carles IV, entre els anys 1797 i 1808, període en què van coincidir totes dues personalitats en el desenvolupament del seu càrrec, recorda la nota del grup municipal. Després va ser Casa dels Infants Orfes i en algun moment del segle XIX o de principis del segle XX va convertir-se en l’escola pública de primeres lletres de la Seu d’Urgell. L’any 1911 l’Ajuntament de la Seu va iniciar els tràmits per tal que les escoles fossin graduades. També hi va haver algun lapse en què va fer funcions de presó.
    
Després, ja ho hem dit, els jutjats. I des del 2003, el no-res. “El grup municipal de Compromís treballarà per proposar nous usos per a aquest edifici que ha de permetre dinamitzar el centre històric i recuperar una de les instal·lacions que actualment es troben en situació d’abandonament total”, diuen.
    
No és l’únic cas d’edifici víctima de l’abandó. La Ciutadella de Castellciutat  n’és un altre cas sagnant. També la petita zona esportiva que es troba al peu de la Ciutadella, amb una nau que podria donar servei als veïns, apunta Rubio. Hi afegeixen a la suma una part de l’edifici de les Monges, tot i que en aquest cas, admeten, sembla que té ja un ús decidit perquè s’hi ubicaria el nou centre INEFC.