"Portem dues setmanes amb les comandes totalment bloquejades, els clients ens cancel·len les compres i l'administració ni ens avisa ni ens dona cap explicació". Així de contundent es mostra l'administrador d'una societat andorrana que exporta material a l'estranger. El bloqueig, originat "com a mínim" des del 17 de juliol, manté congelada qualsevol mercaderia destinada a països com Portugal, Itàlia o l'exterior de la Unió Europea, mentre que els despatxos tradicionals cap a Espanya o França operen amb normalitat.
 
Des del departament d'administració i logística de la companyia afectada expliquen que s'han assabentat de la gravetat de la situació a través del seu transitari davant l'absolut silenci oficial. "Intentar contactar amb la Duana ha estat impossible; et passen d'un lloc a l'altre i ningú sap res. Trobo increïble que un país sencer quedi bloquejat i no s'activi un protocol d'emergència manual", denuncia l'administrador, que remarca l'estrès intern que pateixen per haver de justificar davant de clients de tot el món que la mercaderia no surt per una "excusa" informàtica.
 
Darrere d'aquesta denúncia empresarial, fonts expertes del sector de duanes expliquen el peculiar i fràgil mecanisme que ha fallat. I és que per fer exportacions més enllà dels països veïns es requereix un document de trànsit internacional. Com que integrar Andorra com a país independent en aquest sistema informàtic europeu era costós, el Principat va signar un acord per emparar-se sota la infraestructura de Bèlgica. A efectes digitals, Andorra opera com si fos una província belga més.
 
Les mateixes fonts expertes assenyalen que el sistema és altament artesanal: a diferència d'Espanya, on els agents de duana piquen directament els codis, a Andorra els transitaris han de lliurar els papers als funcionaris duaners perquè obrin l'expedient a la xarxa belga un per un. Ara mateix, aquest cordó umbilical informàtic entre Andorra i Bèlgica és el que ha petat, deixant la Duana aïllada i sense capacitat de validar cap trànsit internacional.
 
L'impacte econòmic comença a ser alarmant. Segons expliquen els professionals del transport, la caiguda del sistema paralitza des de petites firmes de material industrial, que ja es plantegen ajornar comandes fins al setembre, fins a grans empreses exportadores, com les que fabriquen targetes de crèdit i que actualment tenen tota la seva cadena logística trencada.
 
El sector privat recorda amb indignació que no es tracta d'un fet aïllat. El gener de l'any passat es va viure una crisi pràcticament idèntica que va mantenir el país col·lapsat entre sis i set setmanes. En aquella ocasió, Europa va exigir una actualització de les línies de seguretat informàtica i, mentre països com Espanya feia mesos que hi treballaven, l'administració andorrana "es va despertar el dia abans", provocant que els magatzems dels transportistes s'omplissin de gènere retingut.
 
Dues setmanes després de l'inici d'aquest nou tall, els afectats volen que el Govern es mogui, doni la cara i apliqui solucions manuals immediates per aturar la fuita de clients cap a la competència estrangera.
 
"Prioritat absoluta"
En la roda de premsa posterior al consell de ministres, el ministre portaveu ha  desitjat que la problemàtica es resolgui el més aviat possible. Al seu parer no afecta a “un volum estratosfèric d’empreses”. Tot i així, ha assegurat, que “li donem una prioritat absoluta”.