“Portem dues setmanes amb les comandes totalment bloquejades, els clients ens cancel·len les compres i l’administració ni ens avisa ni ens dona cap explicació”. Així d’amoïnat es mostrava avui l’administrador d’una societat andorrana que exporta material a l’estranger. El bloqueig, originat “com a mínim” des del 17 de juliol, manté congelada qualsevol mercaderia destinada a països tercers; és a dir, de fora de la Unió Europea.
 
Des del departament d’administració i logística de la companyia afectada expliquen que s’han assabentat de la gravetat de la situació a través del seu transitari davant l’absolut silenci oficial. “Intentar contactar amb la Duana ha estat impossible; et passen d’un lloc a l’altre i ningú sap res. Trobo increïble que un país sencer quedi bloquejat i no s’activi un protocol d’emergència manual”, denuncia l’administrador, que remarca l’estrès intern que pateixen per haver de justificar davant de clients de tot el món que la mercaderia no surt per una “excusa” informàtica. 
 
Darrere d’aquesta denúncia, fonts expertes del sector de duanes expliquen el peculiar i fràgil mecanisme que ha fallat. I és que per fer exportacions més enllà dels països veïns es requereix un document de trànsit internacional. Com que integrar Andorra com a país independent en aquest sistema informàtic europeu era costós, el Principat va signar un acord per emparar-se sota la infraestructura de Bèlgica. A efectes digitals, Andorra opera com si fos una província belga més.

Les mateixes fonts assenyalen que el sistema és altament artesanal: a diferència d’Espanya, on els agents de duana piquen directament els codis, a Andorra els transitaris han de lliurar els papers als funcionaris duaners perquè obrin l’expedient a la xarxa belga un per un. Ara mateix, aquest cordó umbilical informàtic entre Andorra i Bèlgica és el que ha petat, deixant la Duana aïllada i sense capacitat de validar el trànsit cap a països tercers.
 
L’impacte econòmic comença a ser alarmant. Segons expliquen els professionals del transport, la caiguda del sistema paralitza des de petites firmes de material industrial, que ja es plantegen ajornar comandes fins al setembre, fins a grans empreses.
 
El sector privat recorda amb indignació que no es tracta d’un fet aïllat. El gener del 2025 es va viure una crisi pràcticament idèntica que va mantenir el país col·lapsat unes set setmanes.
 
"Prioritat absoluta"
En la roda de premsa posterior al consell de ministres, el ministre portaveu ha  desitjat que la problemàtica es resolgui el més aviat possible. Al seu parer no afecta a “un volum estratosfèric d’empreses”. Tot i així, ha assegurat, que “li donem una prioritat absoluta”.