Protesten els universitaris madrilenys (els és una generalització, és clar) contra les retallades en el pressupost que, denuncien, realitza el govern d’Isabel Ayuso als seus centres. Per aquí hem tingut reivindicacions també, tot i que òbviament de menys intensitat: demanen amb insistència els alumnes de la Uned (també aquí generalitzem) més recursos: per rebre més tutories presencials, per material tan essencial com una biblioteca millor dotada. Per respondre a les demandes, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, com a membre del consorci (amb la Diputació de Lleida i el Govern d’Andorra), aprovava en el ple de dilluns passat un increment de la dotació pressupostària. Un “esforç”, afirmava l’alcalde, Joan Barrera, que també s’han compromès a realitzar les altres dues administracions. 

La proposta rebia el suport unànim del ple i tots els grups coincidien en la necessitat de rascar-se la butxaca. Amb reticències o matisos, que, curiosament, venien de la regidora de la CUP, Núria Valls: no acaben de veure clar per què s’ha de donar cap subvenció a una universitat pública, “que ja compta amb el seu finançament”. Amb tot, reconeixia que tenir el centre “és un benefici” per als ciutadans de la ciutat i comarca. En similars termes es manifestava Francesc Viaplana, el portaveu d’ERC, reconeixent que “molts dels nostres veïns han pogut tenir una formació universitàries” a la Uned. “Cal apostar per totes les formacions universitàries que puguem tenir a la nostra ciutat”, hi afegia des de Junts Carme Espuga. 

Rascar-se la butxaca, hem dit? Tampoc no fem repicar campanes: l’increment que van aprovar es refereix a l’IPC sobre la partida de 9.000 euros que aporten al centre. S’aplica sobre una part de la subvenció -el total és de 15.000 euros, més la cessió de les instal·lacions- municipal. És a dir que es traduirà en uns centenars d’euros: titllar-ho d’”esforç” sembla hiperbòlic. Correspon a la sol·licitud feta per la direcció del centre, argumenta l’alcalde. Prou que els ha costat aconseguir que facin aquest increment que en anys precedents no s’havia fet, contraargumenta la directora del centre, María José Moreno.   

El compromís amb el centre associat, que es materialitzarà amb similar esforç, afirmava Barrera al ple, està garantit per part de les altres dues administracions que formen part de la junta rectora. En aquest cas sí que les aportacions són substancialment més elevades, uns 80.000 euros cadascuna i, per tant, l’increment, ni que sigui en un percentatge minúscul, sí que podria resultar més significatiu. 

Donarà resposta a les reivindicacions dels alumnes, en particular els del grau de Psicologia –el de matrícula més nodrida– que necessiten més tutories presencials? Moreno recorda que és una qüestió ja abordada al claustre i ho veu difícil: “el centre no té diners” per oferir-les, com no els té, justifica, per abordar altres projectes que consideraria necessaris. “Perquè les subvencions sufraguen les despeses de funcionament, però de moment encara sort si hem aconseguit això, i ens ha costat moltíssim”, puntualitza. Posa les expectatives en l’entrada de nous patrons, tot i que, admet, no s’hi ha fet cap pas. 

Són dilemes compartits, si fa no fa, des de l’altre centre universitari implantat a la ciutat, INEFC-Pirineus. Cert que es fa l’esforç de bastir l’edifici. Però i a banda del totxo? Perquè un centre universitari necessita dotacions dignes –el professorat hi treballa més per convenciment que enganxat per condicions contractuals interessants, per així dir-ho– i fons per desenvolupar no sols la docència, sinó posicionar-se en l’àmbit de la recerca. Cosa tan interessant i positiva, no ho dubtem, per a la ciutat.