L’empresa especialitzada en control de plagues i sanitat ambiental, Anticimex, ha confirmat la presència de la panerola americana (Periplaneta americana) a les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Es tracta d’una espècie que ja va ser detectada per primera vegada al Principat l’any 2016, però que fins ara no s’havia consolidat en aquestes zones. Segons Anticimex, aquesta panerola es caracteritza per la seva gran mida, elevada capacitat reproductiva, gran adaptabilitat i una longevitat superior a la d’altres espècies. Aquestes característiques la converteixen en una de les paneroles més difícils de controlar i eradicar, tal com assegura la companyia en una nota de premsa.

Aquests insectes viuen al sistema de clavegueram i són focus de malalties que posen en risc la salut de la població, ja que són portadors d'organismes patògens com virus, bacteris, protozous i helmints.

L'estudi pioner, publicat al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, realitzat per Carlos Pradera, Xavier Cardete, Albert Blanco i Gabriel Troiano, experts en control de plagues a Anticimex, ha pogut determinar, per primera vegada, la distribució actual i el procés de colonització de les paneroles domiciliàries al Principat. Cal destacar que un 75% dels casos d'infestacions de paneroles es concentren a Andorra la Vella i Escaldes-Engorany, zones amb majors aglomeracions de població.

Segons paraules de Xavier Cardete, gerent d’Anticimex Andorra "es tracta del primer estudi exhaustiu sobre paneroles a Andorra i constitueix una eina clau per a les autoritats sanitàries a l’hora de planificar estratègies preventives i de control. Volem contribuir a combatre aquesta plaga, que s’estén ràpidament i que ja ha arribat al 86% de parròquies del Principat".

A Andorra, igual que succeeix a Espanya, hi ha tres espècies comunes de paneroles domiciliàries: la panerola americana o vermella (Periplaneta americana; la panerola alemanya o de cuina (Blattella germànica); i la panerola oriental o negra (Blatta orientalis). La panerola alemanya és d'àmbit domèstic i està lligada al transport i emmagatzematge d'aliments, principalment, i és la de més presència a nivell mundial. Les altres dues, la oriental i l'americana són d'àmbit peridomèstic i completen el seu cicle de vida al clavegueram, i en conduccions subterrànies o soterranis, des d'on accedeixen als domicilis.

El canvi climàtic està generant temperatures càlides durant més mesos de l’any, també al Principat, en mesos que tradicionalment eren més freds, un fet que afavoreix el cicle biològic de les paneroles. La calor està propiciant que algunes espècies de paneroles puguin tenir una major capacitat reproductiva, realitzant més postes d’ous.

La panerola americana (Periplaneta americana) és la més gran de les tres, mesura entre 34-53 mm, viu entre 90 i 706 dies, i compta amb una elevada capacitat d'adaptació i taxa de reproducció. A més, aquesta panerola és més ràpida, es desplaça més lluny i els mascles volen en les nits caloroses i humides. Per això, l’expansió d’aquesta espècie a un nucli urbà genera una problemàtica més complexa que l’associada a altres, generant més actuacions de desinsectació.

La Blattella germànica o panerola de cuina, amb una mida d’entre 10 i 15 mm, pot completar el seu cicle vital entre 90 i 130 dies en habitatges, i destaca per la seva gran capacitat reproductiva -fins 44 ous per posta-, constituint una de les plagues més importants que està present a cuines i magatzems, afectant especialment al sector de la restauració, així com a particulars. Es prolífica, de mida molt reduïda i s’amaga amb facilitat, especialment en neveres -i altres electrodomèstics-, desguassos o escletxes. A més, ha desenvolupat resistència fisiològica a determinats tractaments de control, per l’anomenada “aversió a la glucosa”, el que fa que rebutgin determinats esquers insecticides.

Finalment, la Blatta orientalis, amb una mida d’entre 20 i 35 mm, i un cicle de vida d’entre 200 i 800 dies, es considera que va ser la primera espècie de panerola que es va adaptar a la vida amb humans i va ser distribuïda a Europa pels romans fa centenars d'anys. Per això, històricament va ser la primera panerola que va colonitzar Andorra, encara que actualment no està tan estesa al Principat, ja que ha estat desplaçada per altres espècies.

Un plaga que posa en risc la salut de la població

Les paneroles peridomèstiques (Periplaneta americana i Blatta orientalis) s’han anat propagant per les zones urbanes, més densament poblades, seguint a l’home, establint-se al clavegueram, des d’on accedeixen als carrers, habitatges i locals. D’aquesta manera, s’han adaptat perfectament al medi urbà, amb un extens sistema de recollida d’aigües residuals que facilita la seva expansió.

Pel que fa a la panerola germànica, es tracta d’una espècie d’àmbit domèstic, per la qual cosa viu a l’interior dels edificis, on hi ha unes condicions tèrmiques que no existeixen al clavegueram o en subterranis, on les temperatures més baixes limiten el seu cicle biològic. A més, una de les seves principals vies d’entrada als edificis és a través de les mercaderies, un aspecte molt rellevant al Principat, on el sector serveis concentra el 86,3% del valor agregat brut (VAB), indiquen des de Anticimex.

La presència de paneroles als entorns urbans constitueix un problema de salut pública ja que es tracta d’una plaga portadora de patògens com virus, bacteris, protozous i helmints. "Les paneroles poden arribar a transmetre diferents malalties com gastroenteritis, disenteria o salmonel·losis mitjançant microorganismes presents al seu cos, que poden contaminar objectes i superfícies. A més, les mudes i excrements de les paneroles contenen al·lèrgens que poden generar al·lèrgies en persones susceptibles", explica Xavier.