El Centre de Recerca Sociològica (CRES) va presentar ahir els resultats de l’estudi Itinerari educatiu i inserció laboral dels joves a Andorra, que es va centrar en els alumnes de la promoció 2003-2004 de segona ensenyança i educació secundària obligatòria.

L’estudi es va fer sobre 375 alumnes dels 426 que van fer el curs de secundària el 2003-2004, segons les dades del ministeri d’Educació. Per diversos motius no van poder contactar amb 63 alumnes per poder obtenir la mostra total, però es va poder treballar amb el 78% restant.

La hipòtesi central amb què han treballat Joan Micó i Pepita Batalla ha estat analitzar l’entrada laboral i els itineraris educatius dels joves, a més del que pot representar per a la cohesió de la societat aquesta “bona” entrada. En aquest sentit, l’estudi mostra que gairebé un 58% dels enquestats (217 persones) han pogut trobar feina gràcies als seus estudis, dels quals un 17,6% (66 persones) estudien i treballen, mentre que un 40,3% (151 persones) només treballen.

Aquest mateix treball mostra que un 9,9% estan a l’atur i un 30,9% encara estudien. “El fet de tenir estudis ha ajudat molt a trobar feina, però hem de veure com evoluciona aquesta tendència, ja que el 2004 la situació era molt diferent”, afirma el director del CRES, Joan Micó.

Una altra dada important que per primera vegada s’ha pogut conèixer a Andorra ha estat l’índex de fracàs escolar, però només es té per a aquest període de 2003-2004. En aquest any es va situar en el 4,7%, molt per sota de la mitjana europea, que és del 14%, i molt lluny de l’espanyola, que se situa al voltant del 28%. “És molt baix, però amb només un any no podem assegurar res perquè potser aquell any va ser molt bo”, manifesta Micó. En aquest sentit, es considera èxit escolar quan s’ha aconseguit la titulació secundària a l’edat esperada, i aquell any va ser del 66,7%.

L’estudi també posa de manifest que un 84% dels alumnes van començar el batxillerat i el van acabar un 86,1%, mentre que un 29,5% es va decantar per la formació professional, en què van aprovar el 67,7%. Dels 375 enquestats, 221 van decidir continuar la seva educació i decantar-se pels estudis universitaris, que van poder aprovar un 50,7%.

La mostra també deixa veure que un 57,3% dels enquestats van complementar la formació fora del sistema educatiu, principalment amb cursos d’idiomes (43,4%) i de monitors (20,4%).
Després dels estudis, aquest 58% que han trobat feina, un 80,2% treballa a Andorra i el 19,8% fora del Principat, sobretot a Barcelona. Per saber el nivell de precarietat laboral dels alumnes també se’ls va demanar quant de temps feia que treballaven i es va descobrir que un 35,5% treballa des de fa més de 24 mesos i un 34,1%, entre un i sis mesos.

El sector d’activitat empresarial en què més estudiants han pogut trobar feina és el comerç, amb el 19,4%, un percentatge molt semblant al de l’Observatori Sociològic, que és del 17,9%, mentre que a l’hoteleria i restauració i sanitat han trobat feina un 20,2% i el sector on menys s’han col·locat ha estat és el de la construcció (5,5%), tot i que a l’Observatori aquesta xifra és del 16,5%.
El 94,4% dels enquestats van tenir una feina remunerada des de l’any 2004. En un 30% va ser de més de dos mesos, en un 26,3%, temporal, i en el 43,7%, dels dos tipus.

L’estudi va posar de manifest que com més estudis es té menys temps es triga a entrar al mercat laboral, “encara que en els darrers anys aquesta tendència ha anat canviant per la situació econòmica”. En aquest sentit, el 35,3% no va trigar gairebé gens de temps trobar feina una vegada acabats els seus estudis, mentre que un 24,8% va tardar entre un i tres mesos a trobar un lloc de treball i a l’altre cantó de la mostra, un 6,5% ha trigat més de dotze mesos.

Un dels punts positius que posa de manifest aquest estudi és que els enquestats que han acabat la formació han estat molt poc temps sense treballar. Concretament, només un 9,9% (34 persones) ha estat algun període sense treballar ni buscar feina i d’aquesta xifra, un 41,2% hi va estar entre set i dotze mesos, i els motius principals van ser descansar i perquè no volien treballar. Aquesta és la mateixa xifra d’aturats després d’acabar els estudis, 34 persones.

Així mateix, van demanar a les persones que no treballaven aleshores, però que havien treballat més de dos mesos, per quin motiu havien deixat la seva última ocupació, i el 80,8% va informar que per no renovació del contracte.

L’estudi també revela una de les preocupacions més importants dels estudiants a l’hora d’acabar la carrera o la formació professional, i és trobar una feina que estigui relacionada amb els seus estudis. En aquest aspecte el 44,3% dels enquestats van exposar que la seva feina està molt o bastant relacionada amb els seus estudis. Aquesta xifra augmenta fins al 79,6% en el cas dels universitaris, mentre que un 34,8% va manifestar que la seva feina no està gens relacionada amb els seus estudis. Concretament els que més ho manifesten (65,9%) són els que van acabar el batxillerat.

Estudi biennal

El director del CRES, Joan Micó, va exposar que, tot i que són conscients que aquest tipus d’estudis són molt importants per conèixer la realitat de la població, i en aquest cas també per tenir les primeres dades de fracàs escolar, no es podran fer cada any per motius econòmics. D’aquesta manera, es presentarà cada dos anys, estudiant dos cursos a la vegada.