Encara que desfasat, ja que només abraça fins al 2006, el Govern va presentar ahir un estudi dedicat a la immigració d’Andorra en què analitza l’impacte del col·lectiu en el desenvolupament del país.

Tot i que l’informe no comprèn els darrers quatre anys ni l’arribada de la crisi econòmica i que la situació molt ha canviat des del 2006, Maria Jesús Lluelles, coordinadora del llibre, va comentar ahir alguns ítems interessants que convé tenir en compte de cara a la integració de la immigració.
Un dels punts més destacats és la confirmació que la legislació actual s’ha quedat un pas per darrere dels canvis socials que ha experimentat el país en els darrers quinze anys. “L’impacte legislatiu s’ha quedat enrere de la realitat social”, va comentar la coordinadora, que va argumentar a més que “les polítiques d’integració han estat insuficients i no s’ha tingut els resultats desitjats”.
I és que per Lluelles “el creixement salvatge dels darrers anys està passant factura a Andorra”, la qual cosa demostra una necessitat incipient de canviar algunes polítiques per adaptar-se als nous temps. A més a més, de l’estudi s’extreu que “les restriccions en matèria legislativa poden afavorir els vincles comunitaris dels diversos col·lectius immigrants i dificultar-ne la integració”.
D’altra banda, “hi ha cert temor que la immigració posi en perill la llengua catalana”. Així ho detalla el llibre, fet que argumenta Lluelles indicant que com a mesura integradora cal fomentar l’ús del català en una societat que “està molt castellanitzada”, un fet que cal invertir mitjançant mesures promogudes per l’executiu.

Bona imatge de la immigració
En qualsevol cas, “les dades demostren que la població d’Andorra té una percepció positiva de la immigració i que els immigrants han contribuït al desenvolupament del país”. Lluelles va comentar a més que Andorra és “un bon exemple d’immigració”, ja que hi ha una convivència en “harmonia”, sense grans xocs culturals i socials. A més, per la coordinadora, no veure “amb bons ulls l’estranger seria anar en contra dels mateixos principis del país”, donat que gairebé tots els andorrans tenen familiars propers o llunyans de més enllà de les fronteres.
En un altre ordre de coses, l’experta Mireia Maestre, en un capítol dedicat a l’impacte econòmic dels estrangers, reconeix que “hi ha hagut un retard en l’adequació del pressupost a les inversions i a les despeses per assumir la modernització del país i millorar les condicions de vida”. Això posa de manifest en segon terme una manca de recursos econòmics, que no ha permès desenvolupar el país en equilibri amb les necessitats dels seus residents. “Els ingressos han estat insuficients i van abocar el Govern a un deute de 370 milions el 2007”, va comentar l’exministra de Finances de la segona legislatura de Marc Forné.
Més enllà de la gestió governamental, Maestre destaca que l’economia andorrana se sustenta d’immigrants, que són vuit treballadors de cada deu, a excepció dels dos sectors amb més poder, el financer i l’executiu. “Els estrangers suposen el 80% com a mínim en tots els sectors d’activitat, excepte en el sistema financer i en l’administració pública, amb el 77 i 58%”.
Aquest estudi, elaborat per un equip d’onze persones, manifesta també que l’aportació de la immigració representa els dos terços del creixement de la població durant la segona meitat del segle XX.

Lluelles: “Un termini de deu anys per poder
obtenir la nacionalitat andorrana estaria bé”

El còctel immigració, executiu i polítiques d’integració dóna com a resultat que es parli de la nacionalitat. Ahir no en va ser cap excepció i, davant la premsa, la coordinadora de l’estudi sobre immigració, Maria Jesús Lluelles, va respondre a la pregunta de quin seria el termini ideal per obtenir la nacionalitat andorrana, donat que va declarar que tot i que es vulgui baixar fins a quinze els anys necessaris, encara continuen sent molt anys.
Lluelles va comentar a més que el concepte de nacionalitat, “abans considerat un privilegi”, ha canviat i les noves generacions ja no tenen una actitud tan “restrictiva”. De fet, l’estudi parla d’aquesta qüestió i desvela que “la majoria de la població està d’acord que els residents estrangers puguin votar a les comunals i afiliar-se a partits polítics”. No tan oberts es mostren els enquestats sobre l’accés al referèndum nacional, tot i que encara hi ha més gent a favor que no pas en contra. La cosa canvia quant a la presentació de candidatures, i és que sobre el fet que “un estranger es presenti com a candidat a les eleccions i pugui ser escollit, hi ha més gent que hi està en desacord que no pas d’acord”.
De la seva banda, el secretari d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca, Joan Marc Miralles, va comentar que “el temps ideal per adquirir la nacionalitat és el que la societat està disposada a admetre”.