Segona jornada del simpòsium sobre Models de Desenvolupament Sostenible en Països i Regions de Muntanya, al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Entre els temes tractats, el catedràtic d'Economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Clavera, ha parlat dels inconvenients i els avantatges del nou aeroport de Lleida-Alguaire.
L'economista ha assenyalat que la competència entre l'aeroport lleidatà i el de Tolosa afavorirà uns preus més econòmics per als turistes que vinguin al Principat amb avió pel que fa al transport aeri. Clavera també ha parlat de la necessitat de subvencions en aquests tipus d'aeroport i de la competència que suposen, cada cop més, les destinacions d'esquí del centre i l'est d'Europa.
La distància des d'Andorra fins als aeroports d'Alguaire, Tolosa i Barcelona és d'uns 150, 195 i 205 quilòmetres respectivament, que en temps suposen 2 hores 31 minuts des de Lleida-Alguaire, 2 hores 43 minuts des de Tolosa, i 2 hores 47 minuts des de Barcelona. En aquest marc, Clavera ha manifestat que l'aeroport lleidatà, com és el cas del de Girona, necessita subvencions dels actors que se'n puguin beneficiar, com ara des del sector hoteler o les estacions d'esquí. Cal tenir en compte que 'si les companyies no veuen clars els seus costos d'explotació no aterren'. Aquest aeroport també té la virtut d'estar en la principal zona agrícola de Catalunya i facilita les importacions. Segons Clavera, 'en absència de crisi, ara seria un aeroport amb plans d'expansió importants'. No és el cas de l'aeroport de la Seu, en què arribar-hi 'és semblant a aterrrar a un portaavions, sobretot per un avió comercial'. Mentre que el d'Alguaire 'té el problema de la boira, però no té els problemes tècnics de l'aproximació' a la pista d'aterratge.
Sobre la competència que suposa per Alguaire l'aeroport de Barcelona, Clavera ha recordat que la Generalitat té previst allargar l'eix Llobregat fins a Berga, que empalmarà amb el Túnel del Cadí i que, com a conseqüència, 'en cinc o set anys es podrà anar pràcticament amb autovia fins al Pìrineu'. Però 'en absència de crisi, el de Barcelona seria un aeroport molt atrafegat'. I per tant, la instal·lació de Lleida tindria 'una oportunitat' en una 'societat en desenvolupament', en què al Prat de Llobregat hi hauria 'problemes de congestió'.
Clavera ha parlat de l'avantatge que suposa per Andorra l'existència d'un aeroport a Tolosa i un altre a Alguaire. El catedràtic ha explicat, a tall d'exemple, que, per un avió procedent d'Anglaterra, la diferència de distància entre aterrar a Tolosa o fer-ho a Alguaire 'no és significativa', però les companyies es poden decantar per aquelles destinacions amb menys taxes aeroportuàries i que ofereixin uns desplaçaments de l'aeroport a pistes més curts i amb menys congestió. En aquest context, segons Clavera, Andorra 'ha de procurar que hi hagi competència entre tots dos aeroports'. D'aquesta manera, si es rebaixa la taxa d'aterratge, això repercutirà en 'una baixada del preu del forfet per arribar d'Anglaterra a peu de pista'
També cal estar a l'aguait de la competència que suposa una creixent oferta de destinacions d'esquí a Europa de l'Est. Una oferta que, segons l'economista, no és 'low cost', sinó 'de qualitat, tant pel paisatge, per la qualitat de la neu com per la qualitat de les pistes'. Unes pistes que 'no estan tan atapeïdes' i, per tant, 'no cal fer cua' per accedir als remuntadors. Per fer-hi front, Clavera ha afirmat que 'la qualitat de les pistes andorranes ha d'augmentar, així com les facilitats per arribar-hi, i el preu s'ha d'ajustar 'a la realitat de les ofertes' d'Europa.
Turisme rural
En el simpòsium, el director de Turisme, Sergi Nadal ha presentat les noves fites en l'elaboració del reglament de classificació dels allotjaments rurals. Nadal ha explicat que divuit membres de l'Associació de Pagesos i Ramaders s'han interesssat pel projecte, enfront dels quinze que ho van fer el 2007. Aquest divuit membres aporten 38 edificacions, i la meitat dels interessats iniciaren les seves activitats de turimse rural amb un establiment. I quatre d'ells, dedicarien dos edificis a aquesta activitat. En total, a curt termini es preveu poder oferir entre 300 i 350 llits en allotjaments rurals.
El primer esborrany del reglament preveu dividir els establiments en cases rurals si són en nucli urbà o en borda rural si es troben en zones aïllades, en entorns naturals o en explotacions agràries. Es classificaran en grandalles o espigues i s'en podrà tenir una, dues, o tres. La capacitat dels edificis podrà variar d'entre cinc a quinze persones, i en cap cas un mateix titular pdorà oferir més de 30 places.
Les 38 construccions que participarien en el projecte són, en un 80%, anteriors a 1945. El 32% són bordes, el 52% es troben en zones aïllades, i el 34% en nuclis urbans. En el 47,5% dels casos es llogaria l'edifici complet, i en un 7,5% els propietaris compartirien l'edifici amb els clients. El 65% dels allotjaments rurals estaran oberts tot l'any. El 95% dels membres oferirien visites a les explotacions, el 70% permetria que els clients participessin en alguna activitat de l'explotació, i el 54% es planteja oferir un servei de restauració.
