La cita és a la porta del Lycée Comte de Foix. La Madina Khadidja arriba acompanyada d’una amiga. L’endemà ha d’anar a Tolosa per fer els tràmits de lloguer d’un pis. La Clara Vila es presenta puntual a dos quarts de dotze després de triar telemàticament les assignatures que cursarà a partir del setembre. Les dues tenen en comú que han estudiat al centre educatiu francès, que han guanyat el Premi Nacional a l’Estudi 2025 amb tres alumnes més i que continuaran la seva formació a França.

La Madina ha optat per una llicència en llengües estrangeres aplicades a l'antic Mirail ara Jean-Jaurès (Tolosa), un  primer pas per a un màster en relacions internacionals, mentre que la Clara estudiarà ciències polítiques a París. 

La setmana passada totes dues van rebre un xec de 3.000 euros. A més, el ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats els subvencionarà les despeses de matrícula durant els estudis del primer cicle universitari. 

Per a la Clara, ciències polítiques “és una formació que permet obrir moltes portes” i després vol fer un màster per treballar en un laboratori d’idees (think tank), molt arrelats als Estats Units i també molt presents a França. “Poden aportar un valor afegit ja que estan al mig entre la societat civil i el món de la recerca”, explica.

Ja té allotjament a la capital francesa en el pis d’una família que li ha llogat una habitació, cosa que li permet estar a només 10 minuts del lloc on estudiarà i a prop del barri llatí. Si no hagués triat ciències polítiques hauria optat per hypokhâgne i khâgne, cursos preparatoris literaris.
Arriben a la formació superior des d’un batxillerat general (Clara) i des d’un de  professional (Madina). Una reforma va deixar el general sense les tres branques clàssiques (científica, economicasocial i literària) i aquest fet va donar llibertat als alumnes per a la tria de les assignatures. Coincideixen a assenyalar la qualitat de l’ensenyament al Lycée “amb un gran canvi del collège al batxillerat pel fet de ser menys alumnes a classe així com el tractament més personalitzat per part dels professors”.

Han compaginat els estudis amb activitats extraescolars com la música, el judo i la natació sincronitzada en el cas de la Clara i el karate en el cas de la Madina, que va deixar-lo de practicar fa tres anys després d’arribar a ser cinturó negre. 

La Clara va acabar el conservatori, l’antic Institut Andorrà d’Estudis Musicals a la Llacuna, amb el clarinet com a primer instrument i el piano. “La meva vida era la meitat música i la meitat col·legi” recorda. Les dues noies es trobaven a les classes d’arts marcials que tenien lloc a sota de la plaça del Poble d’Andorra la Vella.
Els agrada molt llegir, tot i que en el cas de la Clara les lectures s’encaminen cap als estudis futurs, a banda de seguir l’actualitat, una cosa molt necessària en el cas de ciències polítiques. 

La Madina reconeix que fa alguns anys no li agradava llegir però que de cop i volta li va agafar el gust per la lectura. O més aviat la passió. “Fa tres o quatre anys em va començar a agradar i darrerament era la meva afició, pràcticament l’únic que feia a banda d’estudiar. Llegia per plaer, no pel que volia estudiar en un futur, com en el cas de la Clara”. 

Això li ha donat molt més vocabulari en francès. Va començar a llegir amb el mòbil i després va passar al paper. La peculiaritat d’Andorra amb el català com a llengua oficial i el castellà i el francès els permet llegir en diversos idiomes i no haver de recórrer a les traduccions.

Ara fan vacances, tot i que a la Madina encara li queda avui una anada i una tornada a Tolosa per tancar el lloguer del pis. Les dues estan d’acord a comentar que està molt millor comunicada amb bus Andorra amb Barcelona que amb Tolosa i que els estudiants andorrans a França tenen molts avantatges. “Reclamem una connexió millor!”, exclamen.

Tampoc no hi ha un transport directe amb Perpinyà, lloc on també hi ha estudiants andorrans.

I per acabar fan un balanç del seu pas pel Lycée. Opinen que hi ha coses per millorar però que l’ensenyament rebut ha estat de molta qualitat. “Hi ha alumnes que surten molt ben preparats però no se’n parla prou”, diu la Clara. La Madina emfatitza que “molts dels professors al batxillerat tecnològic fan que donis la millor versió de tu mateixa i s’esforcen en cada alumne. Fan molt bé la seva feina”.