Diari digital d'Andorra Bondia
El gos Simba que des de finals de desembre es troba en una de les cases d’acollida de l’associació.
El gos Simba que des de finals de desembre es troba en una de les cases d’acollida de l’associació.

Un gos, una responsabilitat


Escrit per: 
Laia Bautista Servat / Foto: Facundo Santana

Sempre s’ha dit que el gos és el millor amic de l’home, però mai s’ha comentat que aquest vincle és possible gràcies a la responsabilitat de la persona interessada. La protectora d’animals Nami fa més d’un any que està en actiu i està formada per una dotzena de voluntaris, dels quals set són membres de la junta directiva. L’objectiu principal de l’entitat sense ànim de lucre és evitar el màxim possible l’abandonament i l’entrada dels cans a la gossera, ja que defensen que és una problemàtica que encara existeix al Principat i que no se centra exclusivament en el període d’estiu. “La gent abandona en qualsevol moment, però també hi ha un gran col·lectiu que es veu obligat a renunciar al seu gos per diferents motius”, va exposar la presidenta de l’associació, Désirée Abarca. Per aquest motiu, i per ajudar a pal·liar aquesta situació, des de Nami han volgut traslladar al BonDia algunes reflexions que s’han de  tenir en compte abans de prendre la decisió de tenir un animal de companyia.

“Primer de tot t’has de preguntar què és el que em motiva a tenir un gos”, va indicar Abarca. Aquesta reflexió té com a objectiu que la persona interessada faci una avaluació personal sobre la seva situació per esbrinar si realment s’ha vist impulsat per un caprici, per exemple, arran d’haver vist certa raça de gos en una pel·lícula, o si realment pretén incloure’l com un membre més de la família. En aquest sentit, la presidenta va assenyalar que “abans de responsabilitzar-se de l’animal, un s’ha de responsabilitzar de si mateix”. Per això, va afegir que dos altres plantejaments que s’han de tenir en compte són “què li podrà oferir al gos” i “si es podrà fer càrrec de les despeses per la seva cura i manutenció”. 

Un dels punts més importants a tractar, segons Abarca, és el temps de dedicació, que ha de ser “en funció de l’animal i no de les prioritats de la persona”. “Els interessats a tenir un animal de companyia han de valorar de quin temps disposen per poder dedicar-los un període adequat, a més que hauran de tenir en compte en quina etapa de la vida es troba l’animal i de les seves condicions físiques i emocionals”, va explicar. Per ajudar a pal·liar aquesta situació, la protectora Nami ofereix un servei de passejades per a les persones que per horaris laborals o per força major (malaltia o accident) no poden dedicar-li un temps d’esbarjo a l’animal. “El servei va dirigit a aquells que no es poden permetre contractar i pagar una persona perquè passegi el gos”, va indicar la presidenta, que va afegir que l’entitat ho fa de manera totalment “altruista” i depèn dels voluntaris disponibles a qualsevol parròquia, tot i que les peticions que han rebut fins a la data han sigut al centre del país, a Sant Julià de Lòria o a Encamp. 

Reprenent les qüestions a tenir en compte a l’hora de tenir un animal de companyia, des de la visió de la protectora, defensen que els gossos adoptats tendeixen a tenir problemes emocionals. Per aquest motiu, és important ajudar a recuperar la confiança i l’autoestima de l’animal a través de professionals de l’educació canina abans que d’un ensinistrador. La diferència és que l’ensinistrador busca que el gos compleixi certs ordres, en canvi, un educador investiga els factors que provoquen que l’animal tingui un comportament en concret i segueix una línia de treball amb l’animal i la família.

Cases d’acollida
La presidenta de Nami, Désirée Abarca, va voler fer una crida de voluntaris per oferir-se com a casa d’acollida temporal, el segon servei que proporciona l’entitat. “L’objectiu és acollir-los per un temps indefinit mentre busquem algú que estigui interessat per adoptar”, va informar Abarca. Avui dia, tenen tres gossos en acollida temporal i sis mesos és el màxim de temps que han tardat a trobar una nova família per l’animal.

Abarca va afegir que el servei és una eina per poder trobar els adoptants que més encaixin amb el perfil del gos, ja que tenir-los en cases els permet rebre informació sobre com conviu i es relaciona l’animal, unes dades que consideren que des de la gossera no es poden obtenir. A més, va assenyalar que des de la protectora, tot i no percebre subvencions econòmiques, s’encarreguen de la manutenció gràcies a les donacions puntuals i dels socis. “Qui vulgui acollir simplement ha de posar la seva casa, el seu temps i la seva dedicació”, va indicar la presidenta. Per exemple, la voluntària Judith López té en acollida des de finals de desembre del 2021 el Simba, una barreja de bòxer d’un any i vuit mesos. Gràcies al servei ha pogut saber que el gos té problemes per relacionar-se i han pogut actuar per tractar-lo.

Andorra
protectora de gossos
animals
responsabilitat
gos
cases d'acollida
Nami

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte