Les viles i els mercats medievals han aconseguit convertir una de les pitjors èpoques de la humanitat en un aparador graciós, en un escenari Disney. A Sant Julià de Lòria, després de vint anys de palla al carrer i cagarades de ruc han optat per reinventar-se. Perquè aquests mercats són a un veritable mercat de l’edat mitjana el mateix que Port Aventura és a una recreació de les tribus indígenes de la Polinèsia.
Doncs, la Vila medieval laurediana ha optat per innovar i ha apostat per la fantasia, que sempre és millor que algunes edicions d’abans, amb quatre ponis artrítics i un parell de falcons amb evidents símptomes de depressió existencial i més disposats a inaugurar l’àrea de salut mental del Ròdol que de tornar a la plaça de la Germandat.
En una altra plaça, la Major, hi havia algun artesà conscient i just que intentava tirar endavant i explicar el seu ofici, especialment als més menuts, vestint-se de sac i emmascarant-se les galtes amb carbonet. No hi havia malalts de pesta, infeccions dèrmiques, ni rates. Això sí, per l’avinguda Verge de Canòlich anaven i venien músics tocant instruments de vent que, si van deixar d’existir a principis del Renaixement, per alguna cosa devia ser.
Així que aquest any la vila s’ha centrat en els elements fantàstics, els de màgia, vinculats al món i a la mística medieval, que als segles XIII i XIV apostava per l’ànima noble, identificada amb el cavaller que accepta totes les proves imposades per la seva dama.
La primera, anar a comprar patates fregides a una paradeta a quatre euros; la segona, fer cua per un pa de ceba a sis euros; la tercera, tastar secallona de la Garrotxa; i la quarta, menjar un kebab a l’estil medieval, cosa que et permetia sentir-te com l’explorador Ibn Battuta al segle XIV amb l’aristocràcia al sultanat de Delhi.
Això sempre que no aparegui per sorpresa el faquir Vaxi Màgic, capaç de descansar sobre llits de punxes, menjar ferros i encantar serps i vincle indiscutible d’unió entre les anteriors viles medievals i la d’enguany i la constatació que si a l’edat mitjana hi havia molts personatges com el faquir, Déu estava per una altra cosa.
