Té en marxa des de fa dies l’Ateneu Alt Urgell una campanya de micromecenatge: Goteo és la plataforma on recull fons necessaris per poder construir a l’espai una cuina amb tots els ets i uts, una cuina que serviria als socis i per a aquells dinars populars que, de tant en tant, tal munió de gent concentren; però seria una cuina, també, que permetria recuperar el menjador social. Això, d’alguna manera, seria recuperar les arrels, tornar a l’inici de l’entitat que, fent memòria, es va gestar a partir de la Xarxa de Suport Mutu.
Serà aquesta, previsiblement, una de les coses que expliquin dijous de la setmana vinent (dia 18), quan facin una mena de jornada de portes obertes per ensenyar els nous espais ja acabats. O quasi. Ha estat un llarg any i escaig d’obres, fetes pels mateixos socis que, voluntàriament, s’arromangaven cada dijous de quatre a vuit de la tarda. Qui sabia de maçoneria, venia i ho ensenyava; un fuster explicava com fer-ho, o un lampista, per fer la instal·lació elèctrica, dirigia la feina dels voluntaris. “Així al final es va crear com un petit taller col·laboratiu, on molts hem après a fer coses útils”, adverteix Joan Macaya, que és precisament qui està al càrrec, ara, de la campanya de microfinançament. Per a les tasques més complexes −com la teulada− sí que van necessitar el concurs de paletes professionals. “Penso que ens passarà igual amb la cuina, que és més complex”, reconeix. En tot cas, de moment porten recaptats quasi set mil euros dels vuit mil que es van marcar com a xifra mínima. L’òptima és d’uns dotze mil. Si l’assoleixen, podran permetre’s també millorar l’accessibilitat al local: la pesadota porta de fusta és un entrebanc per a qui té dificultats en la mobilitat. “I qui s’animi a donar, que sàpiga que desgrava en la declaració de l’IRPF”, estira Macaya. “Si, per exemple, dona cinquanta euros, amb el que es pot desgravar, serà com si n’hagués aportat deu”. Això no obstant, només pel que fa a la Hisenda espanyola; qui tributa a Andorra no hi entra, puntualitza.
Per a què necessiten una cuina? Recuperar, i fer-ho en condicions òptimes, aquell menjador social dels inicis seria un dels objectius. Abans es feia periòdicament −en alguns moments, cada dimarts− però ara, tot i que es mantenen activitats com alguns repartiments de menjar aportat pels comerciants i el mercat, ha anat de capa caiguda.
Quant als terminis per tenir fet l’equipament −que també obrirà la possibilitat a qui regenta el bar d’oferir algun platet de menjar, si ho considera interessant−, resulta difícil calcular amb precisió, matisa Macaya, perquè aquí necessitaran permisos administratius, cosa que sempre porta el seu temps, “i serà menys un treball d’autoconstrucció” i més d’encomanar a especialistes, però confien que en menys d’un any pugui estar acabada.
Tot plegat, recorda Macaya, forma part d’una estratègia a llarg termini per adequar el local a noves necessitats i en la qual s’inclou el procés participatiu entre els socis per definir com hauria de ser l’Ateneu del futur. “La primera fase va ser salvar de la ruïna aquella zona de darrere del local després de comprar-lo, que és on hem fet aquesta sala polivalent que estem a punt d’inaugurar”. Ara vindrà aquesta adequació de la mena de rerebotiga i reconversió en cuina “digna”. Però finalment, puntualitza, “els equipaments no són importants per se, sinó que l’objectiu és que sigui un lloc on hi passin coses”. Sobretot, puntualitza, tenint en compte que ja han passat deu anys i que sumen dos centenars de socis. “Per això volem tots que la gent es reuneixi, i una bona manera és que hi hagi un bar”. L’altra, que hi hagi els espais útils perquè les activitats es duguin a terme amb comoditat, “no com ara, que si tens una reunió a la saleta de reunions, per entrar i sortir has de passar per la sala on s’estigui fent un col·loqui o una projecció” o qualsevol altra activitat.
En l’òrbita de l’Ateneu, i del Grup de Suport Mutu inicialment, s’han anat configurant entitats diverses, amb incidència en la vida ciutadana, des de l’Alternativa al Sindicat de l’Habitatge, “que més per desgràcia que per sort ha d’estar molt actiu”.