Un miler de perdius xerra en dos anys

El centre de cria de la perdiu xerra preveu alliberar al setembre de l’any que ve més de 500 exemplars d’aquesta subespècie autòctona i d’aquí a dos anys es podrà arribar a un miler. Segons va explicar el responsable del centre, Marc Mosoll, de les 45 perdius que quedaven de l’any passat es van poder formar 19 parelles. Aquestes han donat 160 naixements, que es conserven per tenir més parelles reproductores. Tot i així, periòdicament s’han d’anar reintroduint al centre perdius capturades a la natura per evitar la pèrdua del caràcter salvatge dels animals (amb tres anys n’hi ha prou perquè això succeeixi).

La perdiu xerra no està en perill d’extinció, no és considerada espècie protegida i es pot caçar. La seva salut es troba dins de la normalitat, va dir la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, però el programa de reproducció en captivitat permet reforçar la població i fer repoblacions cinegètiques. El fet és que en hiverns durs es pot perdre fins a un 70% de la població, va dir el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes, a banda de l’efecte dels depredadors. Anys enrere s’alliberaven altres subespècies però amb el conveni assolit el 2015 entre la federació i el Govern es va apostar per introduir la perdiu autèntica d’Andorra.
Calvó va destacar que aquest és l’únic centre que permet la cria d’una perdiu xerra autòctona i, per tant, és un projecte que afavoreix la preservació de la biodiversitat. La ministra va explicar que la perdiu xerra sobreviu més fàcilment que les perdius que anys enrere es reintroduïen, que només tenien una finalitat cinegètica. El programa “també té la finalitat que es puguin reproduir”, va assenyalar. 
El centre, que està gestionat per la Federació Andorrana de Caça i Pesca, captura perdius salvatges que es traslladen a les instal·lacions de Llumeneres, on es fan pondre. Els ous es posen en incubadores fins que neixen els pollets. Tot seguit es fa el seu seguiment fins que es poden deixar en llibertat. A més, també es tenen parelles que crien de forma natural, un fet que s’ha aconseguit en diverses ocasions, van celebrar els responsables. Mosoll remarca que és complicat fer pondre les perdius salvatges i assegurar que les que neixen conservin el caràcter salvatge al moment de ser alliberades. Per això es crien de forma natural, com si fossin a la muntanya, afegeix Cabanes. 
Tenint en compte les previsions de creixement dels exemplars que es volen alliberar (el 2018 se’n va reintroduir 60), les instal·lacions actuals quedaran petites. És per aquest motiu que en un termini de dos o tres mesos es diposarà d’un nou local on es desplaçaran els pollets que ara han nascut. “El que és important és que els animals se sentin en comoditat i mantinguin el caràcter salvatge”, va dir Mosoll.

El Govern avalua aplicar plans de caça puntuals als altres vedats

El Govern està avaluant la possibilitat d’aplicar plans de caça d’isards als vedats. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat va recordar que al vedat d’Enclar ja hi ha un pla de caça que està funcionant satisfactòriament, ja que ha permès arribar a poblacions “òptimes”. Ara, el que s’ha analitzat és la introducció de sistemes de gestió similars als altres vedats. Així, el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca va indicar que es tractaria de caçar a les reserves de forma puntual i, si escau, animals malalts o vells o d’altres que es puguin extreure. En tot cas, Calvó va exposar que el que cal ara és anar fent el seguiment dels comptatges i, “quan sigui necessari”, aplicar fórmules com les del vedat d’Enclar. La ministra va explicar que això està previst a la llei. En aquest sentit va destacar que la legislació introdueix el concepte de pla de gestió obligatori que exigeix que hi hagi un seguiment sanitari acurat de les espècies, de la seva evolució demogràfica i uns objectius “molt clars” de gestió de l’espècie, aplicant criteris tècnics i no només cinegètics. Cabanes va aprofitar per felicitar Calvó i el seu equip per l’assoliment d’una població “màxima” d’isards gràcies a la bona gestió que es fa.