“Això és com Silicon Valley, però en versió alturgellenca!”, s’exclama amb una rialla la Laura Casanovas mentre mira la progènie. La pròpia i l'aliena. Per què ho diu? Assenyala la curiosíssima coincidència –si algú creu en les coincidències– que en una població tan petita com El Ges, amb poc més d’una vintena d’habitants, s’estiguin concentrant algunes de les millors qualificacions acadèmiques de la comarca. 

Del Ges és en Joel Alfonso Planes, alumne de l’Institut Joan Brudieu, que acaba de posar fi al batxillerat amb un 10 com a nota mitjana de tots els cursos. Difícil gesta que, no obstant això, ja havia assolit Markus Urban el curs 2022-2023: havia aconseguit la millor nota de batxillerat també de la seva promoció, amb un 9,72. En Markus, que ara estudia a la Universitat Politècnica de Barcelona, també va aconseguir la millor nota de Selectivitat del seu centre, novament el Brudieu, amb un 9,2. 

En la Selectivitat està ara absolutament concentrat el Joel. Un moment “odiós”, reconeix, coincidint amb la resta del jovent que l’estigui passant o mai l’hagi passat. “Com no dir-ho així, si en només tres dies t’hi jugues tant, “tota aquesta pressió que són vuit punts de la nota i si et va només un examen malament...” És el futur que està al fil de la navalla. El seu, el veu en el món de la Medicina. “Durant l’estiu passat vaig fer el treball de recerca sobre el càncer de pàncrees i em vaig mirant tota la part d’anatomia, el tractament... vaig descobrir que m’agradava molt; no sé encara quin àmbit, però per aquí voldria tirar”. La decisió ha estat recent, “tot i que ja sabia que faria alguna cosa relacionada amb les ciències”. També, puntualitza, li interessen les Humanitats, “segurament la part social és la que em costa més”. Potser, conclou reflexionant, “si m’hagués decidit per les Humanitats al batxillerat ara estaria buscant Paleontologia o similar”. 

Cap secret a compartir pel que fa als bons resultats? “Jo diria que és qüestió de persistència i, quan em va malament, no decaure i seguir endavant”. És clar que vagi vostè a saber què entén en Joel per anar malament: treure un notable? “No, no, el primer examen de català, per exemple, em va sortir com un xurro. Potser un set”. Cap privilegiat i colzes s’han de sumar per aconseguir-ho. “Sí, has de posar molts colzes, tot i que has de tenir una mica de coco, perquè si en una setmana tens set exàmens... doncs necessites mantenir el ritme”, adverteix, “i a sobre, d’una manera molt irregular, que te'n poden caure tres en un mateix dia i cap al següent”. 

Divertir-se? “Com tothom, però has de saber quan, i quan toca estudiar, si t’has de quedar tancat tota la setmana, doncs t’hi quedes”. Quan no, esquiar és una de les grans aficions regulars. Amb la lectura, les sèries, el cinema... De moment, les vacances se les ha guanyat –"això espero, al juliol, amb la família”– però després es passarà el mes d’agost treballant: farà de monitor a les colònies d’Aina, a Canillo. 

Aquesta coincidència de talents al Ges a en Joel no li sembla estranya. “No serà pas l’aigua, que no està ni tractada”, en fa broma. Entre aquesta vintena de persones que hi resideixen habitualment –tres famílies, a banda dels que tenen casa i venen puntualment– també hi ha una altra jove promesa, la Maria Urban, que acaba de guanyar el Premi europeu a les lletres de l’Exporecerca jove, amb Com es crea un best-seller: anàlisi dels llibres més venuts dels últims 50 anys. Cosa de seguir el camí de la mare, escriptora multipremiada. O dels altres autors que recalen pel poble, Alexis Racionero i Carles Ribó. És o no un poble de cocos?, insisteix la Laura.