13 són els lots que es van subhastar i sortejar als Encants de Sant Antoni de la parròquia d'Escaldes, i 4.005 els euros que finalment es van acabar recaptant i donant; perquè sí, els fons recollits seran destinats íntegrament a Càritas Parroquial. I és que "no es tracta de fer negoci, sinó de solidaritzar-se amb els que ho necessiten". Com a mínim, així ho considera Antoni Vidal, veí escaldenc de tota la vida i portador i cantador des de fa uns 15 anys de la subhasta més pirinenca que existeix. I andorrana, és clar. Però Vidal no es dedica únicament a controlar i enunciar qui augmenta l'aposta del lot que s'estigui repartint en un determinat moment, sinó que aprofita l'avinentesa per executar un recital poètic particular. I encara sort que ho fa, si no, segur que ningú afluixaria ni un duro!

Amb el temps, els Encants han anat canviant. "Abans hi havia tres o quatre famílies que es barallaven pels lots", diu Vidal. Ara, però, "és més difícil que això passi". Tot i així, encara hi va haver el típic moment on un parell d'aspirants a compradors es van endinsar en una "guerra" de licitacions. Finalment, el vencedor se'l va escoltar com remugava "caram, si aquest lot no el volia!". Són coses que passen. Segurament, el senyor Vidal va tenir la seva part de responsabilitat, ja que els va dir que "si arribem als 500 euros, us recito un altre poema!", i van caure, per sort de tots, en la temptació.

Però una altra cosa que ha canviat és el desenvolupament de la subhasta en si. En primer lloc, de tots els lots de productes se'n van sortejar gairebé la meitat entre les més de 1.400 persones que van comprar una butlleta per valor de 5 euros. A més, entre cada repartiment, l'Esbart Santa Anna va entretenir a tothom amb balls i danses tradicionals, com el Ball a la plaça o la Marieta cistellera, que van interpretar els més petits de la companyia.

El món modern ha modificat moltes coses. En els seus inicis, com ja deuen saber, els Encants servien per repartir entre els veïns els productes que s'obtenien de la matança del porc. Ara, però, és diferent. Entre els lots hi havia diversos tipus d'articles, no solament derivats del porc. Hi podíem trobar coca de llardons, pa de quilo, fustes per tallar, ampolles de ratafia i fins i tot un pack d'oli, alls i morter per fer allioli. I, per si de cas algú no es va endur cap lot, al final hi havia preparat un petit aperitiu per a tothom. Abans d'acabar, però, el senyor Vidal encara va recitar un poema més d'un doctor republicà espanyol que va fugir al Principat, i acabava així: Que pugui portar sota els meus peus terra andorrana cap a l'eternitat. Què els sembla?