Amb el nomenament de Nàdia Alís com a magistrada de plena dedicació al Tribunal de Corts, ara només queda una plaça vacant, però de moment no es podrà cobrir perquè una de les candidates, la batlle Alexandra Terés, va presentar un recurs que qüestiona la constitucionalitat dels articles de la Llei qualificada de la Justícia que permeten el nomenament de jutges que no siguin nacionals andorrans. Per tant, apel·la a una “qüestió de constitucionalitat de la llei”, diu el president del CSJ, Josep Maria Rossell, i no contra l’acord de nomenament de la candidata Míriam de Rosa, de nacionalitat espanyola, que finalment no s’ha efectuat. Rossell ha manifestat que contractaran advocats “que ens defensin, perquè nosaltres hem seguit la llei en tot moment”. La qüestió de “l’andorranitat” dels integrants de la carrera judicial s’ha posat sobre la taula últimament. Rossell s’acull a la Constitució del 1993, on “es va deixar constància que mentre no hi hagués batlles o magistrats andorrans se n’havia d’anar a buscar a fora”. Això es deu al fet que “som un país petit i molts batlles estan contaminats, ja que tots ens coneixem”. És per això que, per mantenir l’equilibri, s’ha de tindre certa varietat, si no, “arribarà un moment on tot col·lapsarà”. Però “la llei qualificada no recull els dos articles que qüestiona la candidata, o ho recull malament”, i Rossell creu que el recurs “ha d’anar per aquí”. Segons ell, des que està al càrrec té la sensació que “l’andorranitat s’ha malentès” que hi ha interessos particulars, “i nosaltres estem aquí per vetllar de l’interès general. No puc dir que la candidata que l’ha presentat ho hagi fet pel seu interès, però és la sensació que ens dona”.
