Deixem de banda prejudicis, literatura fantàstica i falsos mites, demana el veterinari Pere-Miquel Parès, i parem atenció a la realitat i l’elevat valor ecològic dels ratpenats. Aquesta és la premissa necessària per entendre l’interès que ha despertat entre els naturalistes la presència al Pirineu d’una nova espècie de quiròpter, el Rhinolophus euryale o ratpenat de ferradura Mediterrani. Mai vist fins ara per aquestes contrades i detectat en un edifici abandonat del Baridà, aquesta subcomarca que comparteix territori amb la Cerdanya i l’Alt Urgell. La descoberta ha estat possible gràcies a la campanya prospectiva que realitza Parès com a membre de la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). 

Des de l’any 2022 el grup de Parès realitza prospeccions per l’Alt Urgell i la Cerdanya, amb gravacions nocturnes d’ultrasons, que és la manera de detectar aquestes tímides criatures, amb l’objectiu d’inventariar-ne la seva presència. La recerca acaba de deparar-los una sorpresa: la presència d’una espècie molt poc pirinenca,  l’esmentat ratpenat de ferradura mediterrani. Està molt localitzat en aquest únic punt del Baridà, ocupant un edifici abandonat, cosa que provoca l’advertència de l’investigador: “És una mostra claríssima de com hem de ser de curosos quan abordem un bastiment en desús per rehabilitar-lo, perquè solen ser espais on resideixen colònies d’espècies animals de les quals s’ha de tenir cura”. En el cas dels ratpenats, recalca, són particularment sensibles i vulnerables. Afortunadament, en aquest cas el propietari del bastiment ja n’està al cas i és conscient de la riquesa biològica que s’ha de preservar. No sempre és així. Millor dit, puntualitza Parès, rarament és així. “I tampoc és difícil, només es tracta de mirar quins productes es fan servir per al tractament de la fusta, per exemple, petits detalls”. Lamentablement, es plany, “seguim sent uns analfabets mediambientals i no som gens permeables amb la fauna, no hi ha gens de cultura”. 

En aquest lloc, per a un interès afegit, s’hi barregen les diferents espècies que, ara per ara, conviuen al Pirineu pel que fa als ratpenats de ferradura: el gros, el petit i el mediterrani. “Això és una altra singularitat d’aquest espai i el fa particularment interessant”. 
A què atribueix la presència d’aquest animal fins ara no detectat? És difícil de precisar per què i com ha arribat fins aquí. “Potser, de fet, hi porta bastant temps i no ho sabíem perquè aquí, al Pirineu, s’ha fet molt poc esforç de prospecció, perquè estem allunyats de les zones on s’assenten els centres d’investigació”, reflexiona. Però podria ser també, proposa, “que ens estigués indicant un canvi climàtic, un canvi en l’espectre d’espècies que teníem aquí fins ara”, exactament com passa amb els ocells. Podrem conèixer més exactament aquestes causes? “La idea és anar fent el seguiment i després en traurem conclusions”; però abans caldrà encara fer molta feina de prospecció, així que les respostes es faran esperar.  Més tenint en compte que l’estudi dels quiròpters tampoc és que sigui una línia principal en l’interès dels investigadors, “i això que tècnicament no és difícil”. Es refereix als mètodes i eines que s’empren per fer-ne el seguiment: “és molt poc invasiu, ho fem captant els ultrasons i a través de l’anàlisi dels espectrogrames, els seus radars, es poden deduir a quines espècies pertanyen aquests individus”.  Rarament, tot i que algun cop sí que passa, necessiten fer una captura de l’animal, així que és un sistema “gens cruent” i que no altera la pau dels animalons. Una altra cosa és que l’investigador se les empesqui per accedir als llocs on solen habitar aquestes mal conegudes criatures. “Tenen un altíssim valor ecològic; per exemple com a controladors de plagues d’insectes”, destaca Parès, recordant que un sol ratpenat ingereix centenars de quilos de mosquits durant un any, “i s’especialitzen en tipus d’insectes”. No transmeten malalties, insisteix, “i encara que presenten anticossos de la ràbia, és  molt més perillós un gos no vacunat que un ratpenat”. 

De moment estan a les beceroles, però van elaborant un mapa dels llocs habitats pels quiròpters al Pirineu, una iniciativa que partia pràcticament de zero. Així van detectant si ocupen llocs com bordes, com es distribueixen pels boscos, per la muntanya, “de moment fent una prospecció aleatòria, però ens anem orientant”.