Una andorrana al París que apaga els llums

Explica la laurediana Céline Montel que dilluns a la tarda ja s'havia atansat a un supermercat dels afores de París, menys massificat, per fer rebost. Es preparava per a l'anunci que esperava, confiava, que acabaria per arribar: també París, tota França, ha de recloure's a casa per combatre el virus. Ella, confessa, veia amb certa aprensió i molta preocupació com en els últims dies la vida que l'envoltava era massa normal. Potser perquè tenia més i millor informació de primera mà, la que l'enviava la família des d'Andorra.

La jove cantant, que des de fa uns anys passa temporades a la capital francesa per obrir-se pas en el món de la música, explica que ja fa uns dies, quan la situació es va revelar finalment preocupant, que es va plantejar tornar a casa i suspendre aquesta estada. Però s'ho va repensar i va optar per no fer-ho: a la família hi ha membres delicats de salut i millor no posar-los en risc, quan ells estan mantenint el confinament amb molta cura. No se'n refia, admet, que no ella no s'hagi convertit en un agent transmissor. Al seu voltant, considera, s'estava vivint amb massa despreocupació, una mica aliens a la crisi. "Jo ja fa dies que procuro no sortir més del necessari, ser precavida, no donar la mà ni fer petons", explica. "Fins i tot m'havien començat a considerar una mica rareta", riu.

Finalment, dilluns al vespre el president de la República, Emmanuel Macron, va anunciar mesures contundents en la seva al·locució al país, amb un confinament que, recorda Montel, exigeix fins i tot que qui surti al carrer ha de portar un document que l'acrediti. "Hem vist un canvi radical i immediat" en l'actitud dels ciutadans, assegura. De cop i volta "la gent aquí, a París, ha canviat moltíssim en unes hores; ja es viu un altre ambient, molta solidaritat, amb els desconeguts que es somriuen pel carrer". Però ja des de la distància prudencial: fins ara Montel veia amb perplexitat com al seu voltant es vivia amb un grau de normalitat que representava una certa inconsciència. "Tinc alguna amiga que havia anat a celebrar un aniversari en un restaurant, com si res". Fins i tot es preguntava, confessa, per la pertinença de la celebració de les eleccions municipals. "Però potser jo estava més previnguda, pel que m'explicava la família dels últims dies a casa i perquè tenia un ull a Espanya i un altre a Itàlia". Fins i tot "jo pensava anar a córrer al parc i des d'Andorra la mare m'advertia que no ho fes".

La laurediana en aquest viatge a París evitava reunions, o procurava que a l'estudi de gravació hi hagués la mínima quantitat de gent imprescindible. Mesures amb les quals anar-se avançant al que preveia que estava per venir. "Vigilava moltíssim, no només per mi, sinó també mirant pels altres".

Ara ja s'ha tancat a la casa on preveu que haurà de passa-se unes setmanes sense poder tornar al Principat, amb la nevera assortida per no haver d'assomar massa el nas pel carrer. "Em tranquil·litza que per fi s'hagin pres mesures, perquè així frenarem la pandèmia". La qüestió ara, com per a tothom, és tenir paciència. "Mira, m'he comprat llibres per passar aquests temps i fer bondat". Tot plegat, per què no, potser un dia ho convertirà en música.