Al món hi ha molts problemes, segurament més que solucions. No obstant això, n’hi ha que, per molt que no es puguin eliminar del tot, es poden reduir o minimitzar d’una manera substancial. Fins i tot es pot arribar a un punt tan residual que provoqui no només que la seva importància sigui superficial o gairebé irrellevant, sinó que siguin més fàcilment tractables. L’assetjament escolar és un dels grans problemes que tenim com a societat –i com a espècie–, i pensar en la seva erradicació absoluta és probablement un pensament utòpic. Però, de nou, no ho és la seva mitigació. I aquesta és la voluntat que tenen Gemma Filella i Andrés González Bellido, que avui han ofert dues conferències, una cada un, i tallers per a la prevenció i detecció de casos d’assetjament davant de més d’un centenar de persones, la majoria de les quals mestres, al Centre de Congressos.
González, que és psicòleg i catedràtic en Orientació Educativa, és l’impulsor del programa Tutories Entre Iguals (TEI), que actualment s’aplica a més de 3.000 escoles d’arreu. Com explica González, “la idea és posar les emocions per davant de tot”, i els resultats són més que favorables. El mètode consisteix que els alumnes més grans tutoritzin els de dos cursos més a baix, d’aquesta manera “no hi ha una figura autoritària que exposa un discurs avorrit”, sinó que “són ells mateixos que aprenen recíprocament”. Per tant, el projecte TEI té com a base la prevenció de futurs casos d’assetjament mitjançant “l’educació dels alumnes des de ben petits”. Una de les claus de l’èxit del mètode és la “bufetada emocional” que senten els joves, la qual “és necessària perquè funcioni”. Aquesta es pot provocar de diverses maneres, però una d’elles –molt eficient– és reproduint un vídeo als alumnes d’un nen que ha patit assetjament. En ell, es veu com va passant diferents targetes explicant la seva experiència com a víctima. El curt també es va reproduir ahir al Centre de Congressos, i la sala estava visiblement emocionada. Al final del vídeo, quan el nen està més enfonsat, de cop i volta fa un gir i anuncia des del fons de la seva ànima “no em rendiré, tinc un milió de raons per viure!”.
Però la feina de prevenció no és només dels alumnes, els professors hi tenen un gran paper. Gemma Filella, doctora en Ciències de l’Educació, ha fet un taller amb els professionals de centres andorrans. “L’assetjament es dona en molts àmbits i espais, i és important saber-los distingir”. Amb aquesta premissa, el taller ha consistit a fer vuit grups, cada un representant un ambient diferent, i els integrants havien d’escriure “els indicadors que hi pot haver un cas d’assetjament”. Posa l’exemple del pati: si un nen està sol, si porta esmorzar per als altres, si li posen sobrenoms... D’aquesta manera, “els professors tenen les eines per saber quan es pot estar produint un cas de bullying, i han d’actuar amb rapidesa”. A més, Filella va definir què és l’assetjament. “Ha de ser un grup contra un, de manera intencionada i repetitiva”, aquests són els paràmetres per poder parlar pròpiament d’assetjament. Però insisteix en el paper de l’adult, “perquè la víctima no pot fer res sola, necessita ajuda”. I quan aquest veu que s’està produint un cas, “no pot fer la vista llarga, ha d’actuar”. Tot i així, Filella estava positivament sorpresa de la implicació dels assistents del país, “els felicito de tot cor!”.
